Laura Palmer

El dilluns, 20 de novembre a les 19 hores s’inaugura la tercera edició del festival Bibliocurts, el festival de curtmetratges de Biblioteques de Barcelona que té com a objectiu relacionar el món audiovisual amb les biblioteques  i fer que aquestes siguin una plataforma per presentar obres de recent producció.     Enguany Biblocurts col·labora amb el Festival Internacional de Cinema d’Atenes, el qual ens ha facilitat aquesta programació. Sota el títol Atenes en Curt, es projectaran tres curtmetratges fora de competició, rodats a la capital grega entre el 2015 i el 2017. Són tres del set curts que van ser...

Stöhr, Hannes. Berlin Calling Madrid: Karma, 2010 La generació del tecno ja té una pel·lícula que captura la seva essència: Berlin Calling (2010). Aquesta és l’última pel·lícula del director alemany Hannes Stöhr, que completa la seva trilogia sobre Berlín juntament amb Berlin is in Germany (1999) i One day in Europe (2005). Berlin Calling és una pel·lícula hipnòtica que s’endinsa en el món de l’electrònica underground de Berlín, la ciutat que defineix millor una certa manera d’entendre i viure la música electrònica.

Rossellini, Roberto. Stromboli: tierra de dios. Madrid: Bellavisión, DL. 2001 Com tots sabem, hi ha moltes històries d’amor entre directors i actrius que neixen en rodatges de pel·lícules. Podem posar com a exemple Jean-Luc Godard i Ana Karina, Ingmar Bergman i Harriet Anderson i posteriorment Liv Ullmann, Martin Scorsese i Isabella Rossellini…, i podria continuar escrivint pàgines i pàgines. Personalment, però, n’hi ha una que em captiva de forma especial: la història d’amor nascuda entre el director italià Roberto Rossellini i l’actriu americana d’origen suec, Ingrid Bergman durant el rodatge de la pel·lícula Stromboli: terra di dio (Stromboli: tierra de dios),...

Kaurismäki, Aki. Un hombre sin pasado. Barcelona : Cameo Media, cop. 2008. Aki Kaurismäki és un d’aquells directors coneguts entre cometes, o sigui, un director que sonarà a molts però pocs hauran vist alguna de les seves esplèndides obres d’art, com ara: La chica de la fábrica de cerillas (1991), Nubes pasajeras (1996), Juha (1999), Luces al atardecer (2006) o la seva última pel·lícula, encara en cartellera, Le Havre (2011). Kaurismäki és, evidentment, un director clau si un vol presumir de cinèfil, i un bon crític o periodista especialitzat hauria d’almenys fer veure que el coneix. La pregunta que em faria...

Wenders, Wim. El cielo sobre Berlín. Barcelona: Filmax, DL 2003. El cel sobre Berlín (Der himmel über Berlin, 1987) és una pel.lícula que parla d’escissions i de dualitats, de desig i de por, d’espiritualitat i de materialitat, d’imatge i de paraula, de l’ahir i del demà, i sobretot, del moment present, de les coses que poden semblar més insignificants. És precisament a través de la revaloració d’aquest moment com es pot recuperar la mirada original: la mirada d’Ulisses. Aquesta mirada es relaciona amb la mirada de l’infant, per al qual tot és nou i excitant. Així doncs, “L’univers mític de la...

Ruttmann, Walther. Berlín : sinfonía de una gran ciudad. Barcelona : Tribanda, DL 2010. Berlín: ciutat pesada i etèria, cèntrica i perifèrica, liminar i neuràlgica. És inevitable que varis cineastes hagin vist la potencialitat cinematogràfica d’aquesta complexa ciutat, i inevitable també és que justament sigui Walther Ruttmann un dels que aconsegueix representar algunes de les múltiples capes que posseeix la ciutat. A Berlín, simfonia d’una gran ciutat (Berlin: Die Sinfonie der Großstadt, 1927) se’ns narra la vida de la ciutat de Berlín durant vint hores, des de l’alba fins que es pon el sol. Ruttmann ens en mostra, al ritme...