Rossellini, Roberto. Stromboli: tierra de dios. Madrid: Bellavisión, DL. 2001

Com tots sabem, hi ha moltes històries d’amor entre directors i actrius que neixen en rodatges de pel·lícules. Podem posar com a exemple Jean-Luc Godard i Ana Karina, Ingmar Bergman i Harriet Anderson i posteriorment Liv Ullmann, Martin Scorsese i Isabella Rossellini…, i podria continuar escrivint pàgines i pàgines. Personalment, però, n’hi ha una que em captiva de forma especial: la història d’amor nascuda entre el director italià Roberto Rossellini i l’actriu americana d’origen suec, Ingrid Bergman durant el rodatge de la pel·lícula Stromboli: terra di dio (Stromboli: tierra de dios), filmada el 1949 a Stromboli, una de les illes Eòlies, pertanyents a Sicília.

Aquest amor va néixer d’una manera ben curiosa, ja que la fascinació va aparèixer primer en els ulls d’Ingrid Berman, la qual, després d’haver vist les pel·lícules Roma, città apperta (1945) i Paisà (1946), va enviar una carta a Roberto Rossellini on li deia: “Si necessita una actriu sueca que parli molt bé l’anglès, que no hagi oblidat l’alemany, que a penes parli francès i que en italià només sàpiga dir “ti amo”, estic disposada a acudir per fer una pel·lícula amb vostè”. Com us podeu imaginar, Rossellini va quedar atònit i estupefacte després de rebre una carta tan especial, i no va dubtar a posar-se en contacte amb l’actriu. El director, però, va haver de patir la gelosia irrefrenable de la seva amant en aquell moment, la magnífica actriu italiana Anna Magnani, que havia de rodar una pel·lícula titulada Vulcano amb el director. Es comenta que l’actriu, en un atac de fúria després de veure com Rossellini es decantava per l’estrella de Hollywood, va tirar-li un plat d’espaguetis a sobre, fent que la realitat superés la ficció i creant una escena pròpiament de Matrimonio all’italiana. Tot i aquest episodi histèric, Rossellini no va canviar de parer i es va dedicar a elaborar una història on Ingrid Bergman podés lluir-se com a actriu. I així va ser. El director va convocar-la per filmar la pel·lícula de la qual vull parlar: Stromboli: tierra de dios.

El film ens mostra la història de Karin, una dona lituana que, per tal de poder escapar-se d’un camp de refugiades, accepta casar-se amb un pescador d’una petita illa anomenada Stromboli. La seva fugida a la desesperada d’una presó la portarà a entrar a una altra, ja que la seva vida a l’illa esdevindrà una vertadera condemna. Junts es traslladen a viure a l’illa, però ella no pot adaptar-se a les dures condicions de vida de l’indret. Aviat descobrirà que la gent que viu a Stromboli és molt tradicional i conservadora, i que no l’accepten, ja que per ells és una dona aliena i estrangera. La incomunicació és total. A més, el volcà que dona nom a l’illa és omnipresent i la mira amb ulls amenaçadors i hostils, la qual cosa provoca el seu abatiment.

La pel·lícula té alguns trets de documental, com ara l’escena de la pesca de la tonyina o la de l’evacuació del poble després de l’erupció del volcà, la qual va succeir de veritat. El que pretén Rossellini és confrontar una realitat amb una ficció per provocar el naixement d’una nova veritat.

El conegut crític cinematogràfic Alain Bergala ens proposa una lectura interessant de la fractura que va suposar confrontar una actriu amb la realitat: considera que Rossellini pren una estrella de Hollywood i la situa entre els pescadors de Stromboli per veure què pot succeir, què emergeix d’aquesta confrontació.

Estem davant d’una obra mestra punyent, un retrat apassionant de les relacions de l’home amb la naturalesa. Tracta el drama d’una dona oprimida per l’entorn i la soledat que busca desesperadament poder ser feliç, però a la seva manera. D’alguna manera, Rossellini també aconsegueix servir-se del dur moment personal pel qual passava l’actriu, que es trobava en tràmits de divorci i lluitant per conservar la custodia del seu únic fill.

Com veieu, aquesta pel.licula és més que una pel.lícula. La ficció va ser l’encarregada de crear una realitat, palpable en la mateixa obra i que també va sobresortir pels marges creant una de les històries d’amor més fascinants de la història del cinema. Si teniu la sort d’anar a la magnífica illa de Stromboli, sentireu l’energia no només del fascinant volcà, sinó també de l’empremta que Rossellini i Bergman van deixar a l’illa. Aquí en teniu un bon exemple: