Ruttmann, Walther. Berlín : sinfonía de una gran ciudad. Barcelona : Tribanda, DL 2010.

Berlín: ciutat pesada i etèria, cèntrica i perifèrica, liminar i neuràlgica. És inevitable que varis cineastes hagin vist la potencialitat cinematogràfica d’aquesta complexa ciutat, i inevitable també és que justament sigui Walther Ruttmann un dels que aconsegueix representar algunes de les múltiples capes que posseeix la ciutat.

A Berlín, simfonia d’una gran ciutat (Berlin: Die Sinfonie der Großstadt, 1927) se’ns narra la vida de la ciutat de Berlín durant vint hores, des de l’alba fins que es pon el sol. Ruttmann ens en mostra, al ritme de la música, la seva particular visió de Berlín. Les imatges se succeeixen vertiginosament, mitjançant el ritme de l’analogia i del contrast, tant des del punt de vista visual com sonor, i es posa de manifest la gran admiració pel futur industrial i modern que la ciutat estava començant a palpar.

Es tracta d’una pel.lícula experimental, mostra del que anomenen absolute film, en què es pretén la indissolubilitat entre música i imatges.”Des que vaig començar a fer cine -indica el mateix Ruthmann- vaig tenir la idea de fer alguna cosa relacionada amb la vida, volia crear una pel.lícula simfònica sobre l’energia que desprèn la vida en una gran ciutat”. La pel.lícula esdevé una veritable partitura, on les notes es confonen amb els diferents moviments de la ciutat, com si cada berlinès fos una peça d’un engranatge vital sense el qual la simfonia seria impossible.