Aynur. Rewend
Türkiye: Sony, 2010

Diu el músic i productor Javier Limón que els turcs tenen un potencial impresionant per a la música. Que en aquests moments hi ha una immensa quantitat de mestres i joves talents tocant o cantant. I el mateix pensa dels kurds i d’Aynur Dogan

“la voz de Anatolia, que se rompe cada vez que suena y que te puede astillar el corazón en una sola frase”

Per això, en sentir Aynur comproves que Limón ha dit veritat. En sentir l’últim treball d’Aynur, Rewend, saps que la seguiràs per a sempre més.

Aquesta cantant i creadora kurda es formà a Istambul, on la seva família es traslladà quan el conflicte entre l’exèrcit turc i els guerrillers del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan) va esclatar i va posar en perill moltes vides al Kurdistan turc. Era l’any 1992.

La formació de la jove Aynur va començar amb el baglama, llaüt tradicional turc, que es convertí en un instrument idoni per a revisar la música tradicional amb la qual ella havia crescut. Va veure que podia crear un estil propi, barrejant la tradició musical kurda alevi, pròxima a la doctrina chií a la què l’artista pertany, amb registres de melodies ancestrals, combinant-ho tot amb guitarres elèctriques i sintetitzadors.

En començar la seva carrera, la cantant també va patir les conseqüències del conflicte amb la prohibició del seu treball Keçe kurdan (Chica kurda),  ja que la utilització de la llengua kurda estava prohibida a la mateixa Constitució turca i perquè el tribunal interpretà que instava les joves kurdes a unir-se als guerrillers que lluitaven a les muntanyes. Els kurds, repartits entre Turquia, Iran, Iraq i Síria, constitueixen el poble sense estat més nombrós (uns 35 milions).

Actualment, tal i com afirma la mateixa Aynur, les coses han canviat, fins i tot hi ha un canal de televisió kurd a Turquia. Però encara queda molta feina per fer.

Aynur Dogan enten que en un principi cantar en kurd representava un acte polític, un desafiament a l’orde establert. Ara, les seves cançons vehiculen missatges de pau i amor, d’emoció i alegria. Cantant en sasaki, sorani y kirmanci, formes dialectals de la llengua kurda, i en turc, ens mostra la seva voluntat de fer viure tota una cultura que és suma de cultures, suma de llegendes i mites, de persecucions i matançes, de supervivència i fortalesa.

https://youtu.be/RHdzeHUkIoE

Es diu que la seva música és un retrat del Kurdistan,

“crua i àrida com les seves muntanyes, vital i joiosa com la seva gent, forja de la extraordinària diversitat de minories que conviuen a Anatòlia, àmplia zona central de Turquia de majoria kurda”.

Aynur Dogan afirma que tenim molts prejudicis culturals, socials, religiosos, i que si no estem disposats a trencar-los serà impossible un món millor. La seva obra respon a una idea molt clara que ella mateixa resum així: “Hem de començar a sentir-nos humans per a poder ser humans”.