Un dels personatges literaris més estimats de les àrees infantils de les nostres biblioteques és Peter Pan. Aquest personatge va sorgir de la desbordant imaginació de l’escriptor anglès James Barrie.
L’any 2004 es van commemorar els cent anys de la creació del personatge, i es va estrenar la pel·lícula Descubriendo Nunca Jamás dirigida per Marc Forster amb les interpretacions de Kate Winslet, Julie Christie, Freddie Highmore i Johnny Deep en el paper de l’escriptor. La pel·lícula explica el procés de creació del personatge.
El músic triat per a compondre la banda sonora de Descubriendo Nunca Jamás va ser Jan A. P. Kaczmarek (Konin, Polònia, 1953), que en els seus inicis va participar a la televisió i al cinema del seu país. Més endavant, va col·laborar amb la directora polonesa amb més projecció internacional, Agnieszka Holland amb títols com Vidas al límite (1995), Washington square (1997) i El tercer milagro (1999). El títol que li va obrir les portes al cinema nord-americà va ser Infiel (Adrian Lyne, 2002), una autèntica joia. Cal destacar que la seva consagració definitiva va ser amb Descubriendo Nunca Jamas.
La banda sonora representa dos conceptes propis del món infantil com són la innocència i la imaginació dels infants. I a la pel·lícula es dóna el fet que en els moments de la creació i de la inspiració literària, és una coral infantil la que ho representa. Tanmateix, aquesta coral també retrata els moments d’imaginació desbocada del propi Barrie.
Un altre fet que cal destacar de la banda sonora és la gran harmonia que desprèn la seva música, que ve determinada per l’estil musical clàssic del compositor.
Gràcies a aquesta banda sonora Jan A. P. Kaczmarek va obtenir un gran prestigi i fins i tot va guanyar l’Òscar a la millor banda sonora d’aquell any. Gaudireu d’una música extraordinària creada per un home d’una gran imaginació i talent.
Després de guanyar l’Òscar, Jan A. P. Kaczmarek va compondre dues bandes sonores excel·lents: The visitor (Thomas McCarthy, 2007) i Get Low (Aaron Schneider, 2009). Unes músiques molt recomanables.
Gaudiu del fragment inicial de la banda sonora!!!
9 Comments
Un encant de pel·licula tot i la seva melanconia. Té una música molt maca, que fa jugar la imaginació. Molt bona recomanació!
Caram, Neville!
la peli no em va entusiasmar (per no dir que se’m va fer llarga i avorrida), però tal i com parles de la música, li hauré de donar una segona oportunitat!
Como gallega que aprecia el idioma de cada tierra, debo empezar pidiendo disculpas por no expresarme en catalán. Es lo que me gustaría pero, aunque lo entiendo, todavía no me atrevo a manifestarme públicamente en catalán (¡por el consecuente destrozo que podría hacer del mismo!). Sin embargo, sentí la necesidad de comentar brevemente esta publicación, pues Descubriendo Nunca Jamás es sin duda una de mis películas favoritas.
Estoy totalmente de acuerdo con que la banda sonora representa muy apropiadamente los conceptos de la inocencia e imaginación en la niñez. Pero no sólo la música, si no la película en sí. Recomiendo esta película muy encarecidamente puesto que nos devuelve esa herramienta fundamental y olvidada para la felicidad y el desarrollo personal: la imaginación. La fantasía siempre está presente en esta película que narra una parte de la vida del escritor de Peter Pan (no olvidemos nunca que se trata de ficción, no es una película biográfica). Y sin ser “tan filosóficos”, me gustaría decir que la actuación de todos los actores me parece muy buena, en especial la del (ya no tan) niño, Freddie Highmore.
Sin duda una película, no para pasar el rato, sino para degustar con calma.
Muchas gracias Alba, y no te preocupes. Me alegro que te haya gustado la recomendación.
Muchas gracias por seguirnos
Una bona oportunitat per rememorar una pel.lícula que vaig veure fa diversos anys!
Jo crec en els Somnis com Peter Pa, seguir sent nena, encara que la vida ens empenyi a viure com a adults, però sense perdre la il•lusió en cap moment, sempre que això sigui possible, així ho vaig posar en les dades personals del meu blog, Campaneta és la meva mascota per dir-ho d’alguna manera, i no s’ha d’oblidar la fantasia que fa que la vida la visquem com en un somni.Descubriendo nunca jamás, és una de les pel•lícules que he vist diverses vegades, tant la seva música com el contingut, crec que mereixen la pena, és important tocar de peus al sòl en les coses necessàries, però volar i emprendre el vol de la imaginació, almenys a la meva….em fa ser feliç. Un petó.
Es una de las bandas sonoras más notables de los últimos tiempos. Hay cuatro compositores polacos muy muy buenos. Preisner, Kilar, Kaczmarek y Korzeniowski
Un saludo y gran trabajo
Yo coincido completamemte contigo, ya que son compositores que nunca me han defraudado
Acabo de llegir el Manoscrit trobat a Accra del Paulo Coelho us la recomano de tot cor, les seves paraules fan reneixer la confiança en un mateix…a part estic llegint Amin Maalouf Els desorientats també pur sentiment i retrat de l’ésser humà més complex i multifacètic…ideal per retrobar-se un mateix. Molta força!