Blame! és un manga d’aventures futurista, gòtic i ciberpunk. La seva trama està estructurada a partir de la recerca que impulsa al protagonista a recórrer un món de dimensions infernals, escampat de criatures de malson i comunitats d’humans, en lluita constant per la seva supervivència. En l’odissea de Killy per trobar el seu macguffin, travessarà immensos deserts tecnologitzats, lluitarà amb monstres demoníacs i coneixerà a supervivents de conflictes i persecucions.

L’aspecte més característic i interessant d’aquest manga és el tractament de la dimensió i de la magnitud, determinat pel tipus de món on transcorre l’acció: una esfera de Dyson. El fet de deambular de Killy per aquest escenari de magnitud hiperestesa dona a Nihei de la possibilitat de desenvolupar una mirada sobre un punt de fuga impossible d’abastar.

Aquest tractament de màxims visuals en la representació de la dimensió espacial i temporal ens apropa al concepte de sublim kantià. Segons el filòsof Immanuel Kant, sublim és el que deriva de la percepció de l’inabastable.

El filòsof il·lustrat va diferenciar entre el bell i el sublim. El bell és una experiència plaent en què el subjecte contempla i comprèn un objecte determinat amb les categories de la raó, com potser una escultura o un jardí. Per oposició al bell, el sublim es deriva de l’intent fracassat d’abastar un objecte que, per les seves dimensions, és excessiu a la percepció (el fet absolutament gran en paraules de Kant). Com a resultat del fracàs de l’intel·lecte en recórrer i contenir aquell objecte, sorgeix l’experiència desplaent del sublim.

Sublim pot ser una tempesta, l’alta muntanya o l’espai exterior, paisatges que s’obren amenaçant a la mirada. Mentre que el bell és una experiència plaent de comprensió, el sublim és un excés desplaent d’anul·lació del nostre discerniment.

Tsutomu Nihei ens apropa a la noció de sublim kantià en situar-nos un escenari tecnològic de dimensions inhumanes impossibles d’abastar amb les nostres categories humanes i terrenals. Encara que accedim aquest món d’infern tecnològic de la mà d’un manga (a fi de contes, un petit objecte de paper), la lectura de les seves pàgines ens submergeix en un món de magnituds demencials.

Mentre acompanyem a l’heroi Killy en la seva travessia per un escenari sense límits observables, l’experiència de l’excés inunda els nostres sentits i satura la nostra raó, provocant una espècie de vertigen: l’efecte del fracàs del nostre intel·lecte en intentar entendre i abastar l’escala i magnitud del món que veiem discorre davant nosaltres.

Tsutomu Nihei és un mestre del manga, les produccions del qual no només són atractives per la seva estètica futurista i ciberpunk, sinó pel desenvolupament d’una trama lligada íntimament a l’excés i la magnitud. La seva obra es pot comparar amb la del mangaka Katsuhiro Otomo o amb la del novel·lista de ciència-ficció H. P. Lovecraft.