Sontheimer, Dory
La Vuitena caixa
Barcelona : Capital Books, 2017

La octava caja
Barcelona : Circe, 2014

 

Demà dia 27 de gener és el dia Internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust i la Dory Sontheimer, de família alemanya però nascuda a la ciutat comtal, mai s’hauria pensat que aquest fet li tocaria tant i tant de prop a partir de la mort dels pares.

 

 
Quan va anar a endreçar el pis de la seva mare va trobar a un altell unes caixes, set en total, que parlaven del passat jueu -desconegut fins llavors per la Dory- de la seva família, que va emigrar a Espanya i es va convertir al catolicisme fugint de l’horror. Un horror amb majúscules que va anar descobrint i desgranant a mesura que avançava en la recuperació de les cartes, fotos i tota mena de material escrit que els seus progenitors van anar recopilant meticulosament i que es va trobar tot ordenat. A l’espera, pacient, de ser conegut i reconegut.

Mai, mai, van parlar amb la descendència del trist i commovedor passat centreeuropeu de la família. Una trentena de persones van desaparèixer en mans del nazisme i els camps d’extermini: Autschvitz, Sachsenhausen, Terezin… I Dory Sotheimer var deixar constància en un llibre tendre i a la vegada aterridor, Les set caixes.

En La vuitena caixa, el seu segon llibre, reconstrueix el passat dels cinc nens de la família: la Catherine, en Tommy, en Michael, en Pavel i en Peter. El relat és a la vegada sensible, sentimental i esfereïdor. I es desenvolupa a través de la història de Praga des de l’arribada al poder dels nazis, les lleis de Nuremberg, el gueto, el confinament dels jueus i les deportacions, primerament al camp de Terezin -a uns 60 km de Praga- i després a l’est cap a Auschwitz.
 

 
De la visita a Auschwitz per retrobar-se amb el seu passat, la Dory destaca, només arribar, el següent:
 

Em va sorprendre, en arribar al recinte on es compren les entrades, la vulgaritat a què poden arribar els humans. Al costat dels tiquets hi ha màquines expenedores de patates fregides i altres aliments envasats. Ho vaig trobar gairebé un insult a les víctimes.

 
El fil conductor de la commovedora història dels nens, exemple innocent de la barbàrie nazi, és una nina de porcellana que va passant de les mans de la Catherine a les mans dels altres nens, en un intent, si volem candorós i ingenu, de preservar les joguines com a símbol de la infància. Asseguda a l’escola de Terezin, va estar-s’hi i va viatjar a l’altra part del món i va tornar a Girona a un antiquari… La nina de porcellana, vet aquí quina cosa és el destí, que va ser fabricada a la Fàbrica Lehmann, a Barcelona.

La Catherine explica la seva història  El casament de la tieta Dorel, desplaçada a Palestina i l’homenatge que li  fa la en la distància quan  també desplaçada a un internat a Anglaterra i amb 10 anys, espera impacient l’arribada dels pares que es demora, interminable, durant sis anys:
 

(…) El dos d’agost del 1939, a les onze del matí, el cor de la Bunce Court School va interpretar l’Ave Maria de Mozart. Mentre cantava, em mirava l’Anja, que entonava amb totes les seves forces. Estic segura que la Dorel va vibrar amb les ones que li arribaven de Londres. La meva padrina s’havia casat i, mentre cantava, la veia amb la seva cabellera ondulada, els seus ulls lluminosos, i el seu somriure franc, irradiant felicitat. Com m’hauria agradat ser en aquell casament!

 

 
La Dorel va morir en un bombardeig italià a Tel-Aviv l’any 1940 i era germana del pare de la Dory Sotheimer. Per la Catherine era molt i molt estimada i un suport emocional molt important en temps d’incertesa i por. La va trobar molt a faltar i es qui li va regalar la nina que condueix tota la història de les criatures de la família.

Sir Nicholas Winton, des de l’actual hotel Europa a l’Av. Wenceslao de Praga, va gestionar la sortida de 669 nens txecs cap a destinacions segures fora de Centreeuropa durant la guerra. Passant per Amsterdam marxaven cap a Anglaterra. En Tommy, que va ser un dels nens afortunats,  va anar a un poblet petit del Regne Unit, va sobreviure però va patir trastorns mentals durant tota la seva vida per la  intensa situació viscuda.
 

 
A l’estació de metro de Londres de Liverpool Street hi ha un monument en record dels Kindertransports gestionats pel senyor Winton. En Michael també va sobreviure escapant de Terezin amagat en un carro de fenc. En Pavel va morir en els camps d’extermini amb només 10 anys i en Peter va custodiar,  al camp de Terezin, la nina de porcellana que la seva cosina Catherine li va deixar a càrrec.

Ple de tendresa, delicadesa, horror, melangia, sense odi… la Dory va teixint les diferents històries d’aquests nens, víctimes encara menys culpables, que cap ni una de les desaparegudes a mans de la Solució Final.

Hitler va entrar a Praga el 15 de març de 1939 i va començar l’horror, la solitud, la injustícia i la mort de molts nens. La Dory fa un sentit homenatge a totes aquestes criatures.
 

 
La primera biografia de la família de la Dory:
 

Sontheimer, Dory
Las Siete cajas
Barcelona : Circe, 2014

 Les Set caixes
Barcelona : Angle, 2014