La pràctica de la meditació.

Levey, Joel; Levey, Michelle. Meditación para principiantes: cómo mitigar el estrés, calmar la mente y renovar la energía. Barcelona: Oniro, 2001

Tal com us vaig comentar en l’article sobre el ioga de fa uns quants mesos, us proposo capbussar-nos de ple en la meditació. Aquest llibre és una síntesi que permet fer-se una idea àmplia sobre aquest tema. El primer pas és atalaiar a distància les possibilitats de la meditació. El segon pas és focalitzar l’atenció en la pràctica de la meditació.

Les tres bases de la meditació són: tenir unes relacions amb l’entorn correctes; relaxació i, finalment, la meditació pròpiament dita. Es tracta que a mesura que les turbulències exteriors es calmen, ens queda el treball interior. Cal alliberar la tensió i intentar veure sempre l’aspecte positiu de les coses. Un cop anem aconseguint aquest estat, és quan fem exercicis de meditació pròpiament dits per a millorar el poder de la nostra atenció conscient: és, de fet, el desenvolupament de la concentració.

Aquests autors assenyalen cinc tipus de meditació. La primera és la més coneguda: la meditació concentrativa. Permet conrear dues qualitats mentals: l’estabilitat i la continuïtat de l’atenció amb capacitat de centrar-se en un objecte escollit, extern o intern. Cal esmentar que quan fixem l’atenció sobre un objecte –en silenci– la ment és sacsejada per mil pensaments. Per a recuperar l’equilibri mental ens podem fixar en la respiració o bé imaginar-nos una esfera de llum tot reflexionant en allò que és agradable al nostre voltant.

La meditació conscient és la pràctica de fer que les coses siguin reals. És la consciència dels nostres sentiments, idees, pensaments, valors. En tot cas respon a la pregunta: què ens agrada realment fer?

La meditació reflexiva es concentra en un tema o situació concret i hi reflexiona profundament. Es tracta de fer una recerca centrada que culmina amb una percepció clara. Normalment les qüestions són genèriques i profundes com: què vull deixar en aquest món quan no hi sigui?, quin és el significat de la meva vida? Es tracta del desafiament d’un tema ple de camins.

La meditació creativa invita la ment a expandir-se en tots els camins possibles tot distingint imatges mentals i visualitzacions. Configurem l’energia cap a un estat desitjat. Projectem els somnis i anem a situacions de revelació. Aquí hi entra de ple també la meditació onírica, que es fa abans d’anar-se’n al llit i que comença sempre amb un agraïment a tot el bo que ens passa cada dia.

La meditació centrada al cor s’anomena així perquè és estimativa.

En tot cas, la meditació acaba responent preguntes i desemboca en una pau interior que té també signes exteriors. La ment parteix d’una fe i confiança en nosaltres mateixos.