Mesa, Sara
Cicatriz
Barcelona: Anagrama, 2015

 
Sonia viu en una petita ciutat i treballa en un arxiu. La seva vida no és la més excitant que es pot tenir. És una lectora voraç i el seu somni és escriure. En un xat d’internet va establint una relació virtual amb Knut, un dels membres més actius, conegut per les seves contundents opinions. A poc a poc Knut va forçant una relació cada cop més íntima a cop de regals. Primer, són llibres; més tard, roba i llenceria de marca. La relació s’allarga en el temps i Sonia és conscient dels riscos de tan peculiar situació però no pot evitar sentir-se atrapada per aquest personatge misteriós.

Sara Mesa ha escrit una inquietant novel·la psicològica sobre les relacions de dependència, que transmet a la perfecció un món claustrofòbic, un clima d’opressió i sordidesa.

Primer de tot, cal destacar el retrat dels personatges. Sonia sembla actuar la majoria de les ocasions per tedi i passivitat. Les seves motivacions ens resulten de vegades inescrutables i desafien el sentit comú del lector. No, no és fàcil l’empatia amb ella. Per la seva banda, Knut és ambivalent, culte i dominant. Exerceix un poder d’atracció sobre Sonia, alhora que sembla ocultar alguna cosa… En efecte, resulta bastant antipàtic.

A la sensació d’ofegament que provoca la novel·la també contribueixen altres factors que l’autora manega amb mestria. Per exemple, la sensació de repetició en l’acció o la gairebé absència d’altres personatges (hi ha aparicions puntuals del marit i fills de la Sonia. L’acció igualment transcorre habitualment en espais interiors i la comunicació entre els protagonistes és pràcticament sempre virtual. Només es veuran finalment les cares en una inquietant trobada a la ciutat de Cárdenas.
 

 
Cicatriz és una història sobre l’amor en un món on cada cop ens relacionem de forma més impersonal a través de pantalles. O sobre la insatisfacció vital d’aquells que no se senten realitzats professionalment ni sentimentalment.

També podem veure una lectura sobre la capacitat dels diners per corrompre i imposar la seva lògica a les interaccions personals, segurament com a metàfora de tota relació desigual on el més fort s’acaba imposant mitjançant la humiliació. Planteja qüestions interessants: tots tenim un preu? Pot ser un rebel algú que roba als grans grups comercials però que només sap seduir o fidelitzar l’altre amb béns de consum?

Podeu saber-ne una mica més de la boca de la mateixa autora en aquesta entrevista promocional al canal “La Cueva del Erizo”: