Un d’aquells títols que destaquen, el que és important, no hi ha gaires títols així actualment, però uns segles enrere no hauria resultat estrany. El títol i el disseny de la portada juguen a crear un llibre antic, amb un títol inacabable (com el Quixot) per narrar una història. Història verídica? Més o menys, Joan Orpí va existir i sembla que també va fundar Nova Catalunya (almenys segons la Viquipèdia). L’escriptor Max Besora ha triat elements reals per la seva novel·la.
Amb aquests elements basteix una novel·la, una novel·la més o menys històrica però amb inexactituds i anacronismes (sovint explicats al mateix text i entenc que volguts), tot i això l’objectiu és divertir i per tant l’exactitud no és imprescindible, queden clares les intencions en aquesta introducció al llibre primer:
Aont es narra, amb gran esperit d’estil i d’una manera que tal com es conta quedarà, la infància i joventut d’Orpí, primer al poble de Piera i après durant els seus anys d’estudi a la ciutat de Barcelona, aont visqué diverses experiències, tant de bones com de dolentes, que li ensenyaren que la vida no és un camí de roses sinó més aviat un llarg viacrucis on s’aprèn a base d’hòsties, i és de llei que la seva història sigui explicada potser no ben bé igual en què succeí en realitat però sí almenys d’una manera força semblant.
I l’arribada a Barcelona, accidentada perquè el nano té una mala sort de llibre i massa llest no és:
Els carrers mal traçats de Barcelona estaven plens de truans, dones calbes amagant-se rere els portals, soldats armats fins a les dents amb ganes de matar i triturar, donzells raquítics, predicadors que pronosticaven l’apocalipsi imminent damunt de caixes de fusta podrides, vells deformats xapotejant en el fangar amb les truges, mariners flirtejant amb les prostitutes, i nens orfes que robaven tot el que podien i després s’asseien al moll a veure les caravel·les amarrades al port i a tirar pedres a l’aigua.
La primera part del llibre acaba amb el protagonista passant per Piera i decidit a posar rumb a Sevilla que en aquell moment era la metròpoli on calia ser per enriquir-se amb Amèrica. Tot i que el protagonista no tenia aquesta idea al cap sí que va fer el descobriment que era molt millor ser ric que no pas pobre (ja he dit que no destacava per la seva intel·ligència). Un embolic amorós amb una casada el catapulta cap a Amèrica sota un nom fals.
El viatge a Amèrica no serà tranquil, ni la vida allà ni la seva tasca colonitzadora ni…, potser ja estic explicant massa coses i d’estripant la novel·la.
Una novel·la d’aventures “històrica” que parteix d’una persona real Joan Orpí, per recrear el que seria un fulletó, amb humor a cabassos i fins i tot alguns cameos de famosos de l’època.
