Branagh, Kenneth
Mucho ruido y pocas nueces
Barcelona: Twenty Century Fox, 2008
Doyle, Patrick
Much Ado About Nothing: original motion picture soundtrack
[S.l.]: Sony, 1993
En aquesta temporada d’hivern teatral barcelonina, tant el Teatre Lliure com el Teatre Nacional de Catalunya s’hi representaran obres del dramaturg anglès William Shakespeare. És un autor, les obres del qual s’han adaptat o bé al cinema o a la televisió. En el cinema contemporani, un dels directors que extreu molt de suc a les obres de Shakespeare és el director i actor Kenneth Branagh.
Justament, Kenneth Branagh va debutar com a director de cinema gràcies a la pel·lícula Enric V (1989), després de dirigir altres pel·lícules. El 1993 va tornar a adaptar una obra del dramaturg anglès, una comèdia d’embolics titulada Mucho ruido y pocas nueces.
La pel·lícula relata el final d’una guerra on el príncep Don Pedro d’Aragó ha tornat victoriós acompanyat dels seus lleials amics i del seu germà a la casa de Mesina, un gran amic del príncep Pedro, Leonato i de la seva filla Hero. Durant l’estada del príncep a la casa de Mesina hi haurà amor, comèdia, mal entesos, toc tràgic, vi i música.
La pel·lícula està magníficament interpretada pel mateix director, Emma Thompson, Denzel Washington, Kate Beckinsale, entre altres…
A Mucho ruido y pocas nueces predomina els embolics que per una banda proporciona molt joc còmic, però que per una altra banda, pot dur a una tràgica mort. Encara que la pel·lícula s’ambienti aproximadament al segle XV, el llargmetratge destil·la molt vitalisme i energia. Això fa que el text que encara que es reciti en vers, sembli modern i actual. Volem felicitar al director per la seva tasca de guionista.
La pel·lícula va rebre una nominació al Globus d’Or a la millor pel·lícula comèdia o musical, dues nominacions del cinema independent com a millor pel·lícula i millor actriu. A casa nostra va guanyar el Premi Sant Jordi de cinema a la millor pel·lícula estrangera.
Gaudiu del tràiler de la pel·lícula:
Per aquest tret dinàmic i vitalista destaca la banda sonora del compositor habitual del director, Patrick Doyle (Uddingston, Regne Unit, 1953). Ja col·laborava amb Kenneth Branagh quan dirigia els seus espectacles teatrals. També va debutar al cinema amb l’Enric V. A més de Branagh, el compositor ha estat vinculat amb les bandes sonores del director francès Régis Wargnier, un exemple important és la magnífica banda sonora per la pel·lícula Indochina (1992).
Com a inici de la música, el compositor va musicar el poema Sigh no more de Shakespeare. Aquesta cançó es va repetint al llarg de la banda sonora, primer recitat per Emma Thompson, després cantat pel mateix compositor. En aquesta escena, justament Patrick Doyle interpreta el cantant d’aquesta cançó. I com a colofó final, els actors l’interpreten a manera d’un tancament vital i optimista.
Incomprensiblement, no va rebre cap nominació a l’Òscar per aquesta banda sonora. Un premi que ha optat dos cops per la banda sonora de Sentido y sensibilidad (Ang Lee, 1995) i Hamlet (Kenneth Branagh, 1996).
Són moltes les bandes sonores que cal destacar com La princeseta (Alfonso Cuarón, 1995), Con cariño desde el cielo (Richard Benjamin, 1996) i Grandes esperanzas (Alfonso Cuarón, 1997).
Després d’uns anys fora de la música de cinema per lluitar contra la leucèmia, Patrick Doyle va tornar al cinema amb dues magnífiques bandes sonores de pel·lícules infantils i juvenils: La niñera màgica (Kirk Jones, 2005) i Harry Potter y el cáliz de fuego (Mike Newell, 2005). Una de les millors bandes sonores de la saga de pel·lícules de Harry Potter que incomprensiblement no va rebre cap nominació a l’Òscar, premi que hauria d’haver guanyat per aquesta banda sonora.
12 Comments
Maravillosa pel.lícula per pasear una bona estona gaudint del millor cinema i la bona literatura.
Vaig gaudir moltíssim!!! I la música . . . De fet he vist totes les pelis amb la música d’aquest senyor que ara veig s’en diu Doyle. Gràcies!!
Una obra mestre, pels fans i no fans de Shakespeare. Per aquells que n’estem enamorats de les seves obres, és un plaer veure aquesta pel·lícula i per aquells que no en són fans és una manera d’entrar-hi i passar una gran estona, i moltes rises. Gran Banda Sonora, i sobretot gran paper el que fa Kennet Branagh, un geni; recomano veure també Hamlet! on ho borda també
Hola, deixo aquí el comentari pel concurs de Fedra perquè a la plana del concurs no he trobat a ón fer-ho. Espero que serveixi.
Vaig tenir la sort (llavors no ho sabia) de veure Fedra per l’Espriu. Crec que l’Emma Vilarasau és la millor Fedra actual.
M’apassiona el teatre clàssic que recrea els vells mites grecs.Ara podrem tornar a gaudir d’aquesta Fedra de Racine,i reviure aquelles velles passions que en les seves tragèdies Eurípides i després Sèneca ens van mostrar.
Una fantàstica pel·lícula, una magnífica història, amb uns grans actors. La vaig veure quan la van estrenar i la he tornat a veure diverses vegades, molt recomanable!
Una pel·lícula excepcional que mereixia més reconeixement! Gràcies per recordar-ho!
Recordeu que a les biblioteques tenim l’obra completa de Shakespeare. Entre d’altres aquesta comèdia. Molt recomanable!
Quina peliculassa. Com vaig disfrutar. Totalment recomanable.
És una gran pel·lícula que val la pena recuperar
Vista al cinema quan la van estrenar, l’he tornat a veure recentment amb motiu del comentari que en fèiem al club de lectura de cinema de la Benguerel, amb la lectura també de l’obra de teatre, i he pogut recuperar-ne tota la frescor i passar una estona memorable amb aquests actors, aquests diàlegs i aquesta música que són una festa per als sentits. Val la pena recordar també algunes posades en escena de peces de Shakespeare a Catalunya que han estat també autèntiques meravelles, com ara, darrerament, la versió d’Al vostre gust que va dur a l’escena el Teatre Akadèmia no fa gaire. I és que Shakespeare no falla mai!
Per als cinèfils i amants de la lectura, m’he assabentat d’un llibre que us pot interessar. Es tracta d’un llibre que recomana diverses pel·lícules que s’han de veure segons l’estat d’ànim en el que et trobes en cada moment. “Dime qué te pasa y te diré qué película ver”, de Lara Malvesí i Sandra S. Lopera. No us el perdeu!