Daldry, Stephen. Billy Elliot: quiero bailar
[S.l.]: Universal, DL 2008
L’acció es situa al 1984 durant una vaga de miners al comtat de Durham al nord d’Anglaterra. Billy és un nen que viu en un barri obrer amb el seu pare vidu, el seu germà i la seva àvia. Jackie, el pare de Billy, vol que el seu fill rebi classes de boxa, però al nen no li agrada l’esport. Un dia, al gimnàs, Billy descobreix les classes de dansa de la Sra. Wilkinson, una dona de fort caràcter que l’anima a participar. Serà a partir d’aleshores que Billy s’adonarà del que realment li apassiona i lluitarà perquè el seu pare comprengui i accepti la seva afició. No serà gens fàcil.
Es podria dir que ens trobem davant d’una altra pel·lícula de cinema social britànic, però tot i que la situació de fons es depriment, Billy Elliot no és només una història de critica social, sinó que es centra més en la persecució dels somnis i de com de difícil és aconseguir allò que un vol quan s’ensopega amb els prejudicis i la incomprensió de la societat.
El film és un fabulós drama que, tot i que retrata la duresa de l’entorn, utilitza petits tocs de comèdia per treure-li ferro a la situació. És una història sensible, divertida, senzilla, sense pretensions i amb un guió que li proporciona un bon ritme constant. La cinta es tanca amb un epíleg que va ser incomprès perquè segons algunes veus crítiques el consideraren innecessari però jo sóc d’aquells que pensen que mai esta de més arrodonir els tancaments.
La pel·lícula va obtenir moltes nominacions a diferents premis, entre ells els Òscars, els Globus d’or i els Bafta, i Jamie Bell, l’actor que interpreta a Billy, va guanyar el Bafta al millor actor amb només 15 anys.
Em sap greu però no he trobat la versió castellana del tràiler.
14 Comments
Hola Meggie,com dius es considera un drama, però a mi aquesta peli i la banda sonora em dóna un bon ‘rotllo’…
Quina bona recomanació!era molt divertit sortir del cine i veure a la gent que sortia fent saltironets i fins i tot ballant. Jo també penso que, tot i ser un drama, la història et dóna molt bon rotllo XD
Una peli memorable i una BSO genial. Recordo moltes escenes, especialment una amb el London Calling dels Clash de fons amb imatges de la persecució policial al germà del Billy espectacular. Drama i comèdia de la ma…
Molt recomanable també el musical que fan a Londres. Les cançons i els numeros musicals amb els miners estan molt bé. Les cançons que va fer l’Elton John una mica cursis però queden bé a l’espectacle, dues notes de piano i tothom ja plora!
Apart d’això la pel·lícula és molt bona!
Recomendable. Es un drama lleno de belleza.
Aquesta pel·lícula és una de les meves preferides. Tot i ser un drama social, la trobo molt positiva, ja que, com diu una de les cançons de la peli “I love to boggie”, Billy només vol això, ballar.
I el final em sembla perfecte… no diré res per als que no l’hagin vista, però la música i la intensitat de les imatges ho diuen tot.
Es nota que m’agrada molt, oi?
Gran peli, gran BSO!
de les millors pelis!
… És una peli plena de sensibilitat… cadascun dels personatges té molts matisos i sobretot s’enalteix la constància, la passió quan es fa el que s’estima, el suport, l’amor…. em va encantar!!!
A mi em va interessar la relació entre el pare i el fill, com estableixen una nova relació després de la infància…
Per ballar fins a reventar!
A mí em va agradar molt la insistència de la professora de ball en ajudar el Billy a poder aconseguir el seu somni.
La veritat, és una pel·lícula molt recomanable!! A mi em va agradar mooooolt! Mireu-la! T’entren ganes de ballar!!! Jeje
Bon dia,
Per a mi aquesta pel·lícula és una de les meves preferides. Trobo que l’ambientació és extraòrdinaria (la família, la fàbrica, la lluïta dels treballadors, la lluïta per una passió, la lluïta per una condició, la lluïta contra una societat preestablerta que no acepta a tothom.
Sí, la paraula lluïta representa molt bé a tots els personatges: Billy Eliot vol ser batllarí però en aquell moment el ballet estava reservat per a les dones i si un home havia de tenir interès pel ball clàssic llavors la seva inclinació sexual era qüestionada.
Billy també acepta de forma natural l’homosexualitat del seu amic de jocs i respecta el que el seu pare opina, però tot una sèrie de personatges l’animen a defensar la seva passió: la professora, l’àvia, el seu amic, etc.
L’actitud del seu pare és totalment comprensible en el moment en el que es desenvolupa l’acció, però em sembla entranyable que finalment entengui el que el seu fill vol.
El personatge de Billy Eliot és extraordinari i l’actor em sembla d’una delicadesa dmirable. No us la perdeu!
Totalment d’acord. Les pel·lícules angleses saben retratar molt bé al tema social. L’ambient treballador, de la mina. Un nen amb una sensibilitat especial envoltat de gent ruda. La recomano a qui no l’hagi vist encara.