Coberta de Paradisos oceànics, d’Aurora Bertrana

Club de lectura la ciència en la literatura

Conductora: Bibiana Bonmatí

Més informació del club de lectura

A l’obra Paradisos oceànics Aurora Bertrana descriu la seva experiència vital durant la seva estada a la Polinèsia entre el 1926 i el 1929. L’autora fa un recull de les cròniques que va publicar a les revistes D’ací i d’allà i Miradora durant els anys 1928 i 29.Va viure a Thaití, Moorea, Raiatea i Bora-Bora.
Destaca per les minucioses descripcions del paisatge que sovint poden semblar excessives, però situades en el context del 1930 on no hi havia gaires imatges a l’abast de la gent, pot ser la raó del seu èxit. Descriu la natura i la població d’origen maori, d’alguna forma com una extensió d’aquesta natura salvatge. Bertrana critica els estrangers que van a les illes i que ataquen la cultura local.

La Polinèsia i primers afectats del canvi climàtic

Ubicada a l’oceà Pacífic, la Polinèsia Francesa està formada per un centenar d’illes, moltes d’elles rodejades per esculls de corall anomenats atols. L’augment de la temperatura del mar té dues conseqüències que afectes directament aquests paisatges paradisíacs. D’una banda, l’augment de temperatura provoca l’acidificació del mar i repercuteix sobre la biodiversitat i especialment els coralls.

D’altra banda, hi ha illes que estan a uns 3 metres per sobre del nivell del mar. L’augment del nivell de l’aigua està engolint lentament aquests petits trossos de terra, aquest fet fa que els residents hagin de prendre decisions difícils entre resistir o convertir-se en refugiats climàtics. Una altra conseqüència és la salinització i la manca de l’aigua dolça.

Coberta del llibre Paradisos oceànics

BERTRANA, AURORA

Barcelona: Rata_, 2017

Fotografia d'Aurora Bertrana
Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència.

Sobre l’autora 

Aurora Bertrana (Girona 1892-Berga 1974), escriptora, violoncel·lista i viatgera. Filla de l’escriptor Prudenci Bertrana i de Neus Salazar, va créixer al barri del Mercadal de Girona i va ser l’única filla que va sobreviure de quatre germans. En finalitzar l’escola volia ser escriptora, però el seu pare s’hi va negar i va estudiar música fins a convertir-se en violoncel·lista, i va arribar a crear la primera jazz band europea formada només per dones.

Destaca el seu interès per la natura i la geografia, de fet va ser la primera dona (1935) de la Societat Catalana de Geografia, de l’Institut d’Estudis Catalans. Durant la II República va destacar com una de les intel·lectuals feministes i progressistes de Catalunya.

Amb un total de 17 obres publicades. En una primera etapa, la seva obra gira al voltant dels seus viatges, destacant la Polinèsia i el Marroc. També té diverses obres biogràfiques i autobiogràfiques.

Altres llibres de l’autora

Barcelona: La Magrana, 2022

Coberta del llibre El Marroc sensual

Barcelona: Rata_, 2021

Barcelona: Tushita Edicions, 2019

Barcelona: Ed. Males Herbes, 2019

Altres suggeriments de lectura

Any Bertrana (2017)

Sobre el canvi climàtic

1 Comment

  1. Una novel.la que evoca sensualitat, llibertat i desig. Un llenguàtge que captiva, planer i sincer, d’una dona oberta i franca. El paisatge i els sentiments són tot un. Exemple d’un esperit obert i desinhibit. Cert que per condició social la Bertrana s’ho podia pérmetre. Però això no treu q era una dona avançada al seu temps. La nostra Anaïs Nin.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.