////

Club de lectura de còmic i novel·la gràfica: ¿Me estás escuchando?, de Tillie Walden

inuts de lectura
Club de lectura de còmic i novel·la gràfica: ¿Me estás escuchando?, de Tillie Walden

WALDEN, TILLIE
¿Me estás escuchando?
Barcelona: La Cúpula, 2020

Bea, una jove de divuit anys, marxa de casa sense dir-li res a ningú, amb una motxilla i sense cap destí aparent. Es topa amb la Lou, veïna mecànica i amiga de la seva mare, que tot just comença un viatge a l’oest de Texas per veure una familiar i, de pas, fugir d’un neguit indefinit. Lou veu a la Bea desemparada i desorientada i, malgrat conèixer-se molt poc, insisteix que pugi al cotxe i així enceten totes dues un viatge per l’oest de Texas. Pel camí es trobaran una gata perduda, uns oficials inquietants del servei d’assistència en carreteres, paisatges solitaris, respostes per unes preguntes que no s’atreveixen a contestar, tot en un Estat on diuen que ningú no és avorrit, on els mapes no són complets, on hi ha pobles que trobes només quan toca i carreteres perquè la seva topografia se situa a la frontera entre el món exterior i l’interior, inconnexa, mal·leable i sempre variable, farcida de desviaments, carrers sense sortida i l’anhel de traçar-hi una llarga carretera que uneixi les cruïlles i els passatges de les seves respectives vides.

¿Me estás escuchando? suposà el segon premi Eisner per a l’autora, Tille Walden, que el 2018 ja havia sigut guardonada a millor obra basada en fets reals per Piruetas. No podem dir que sigui un còmic autobiogràfic, però no seria forassenyat afirmar que Bea encarna les inseguretats d’una Tillie Walden que transita de l’adolescència cap a la maduresa que representa Lou, amb la càrrega d’inseguretats que encara du a sobre. Perquè madurar és una travessia sense mapes fiables i que no s’acaba mai.
Per cert, avís a navegants: Walden ha creat una obra que apel·la als sentiments i no a la consciència, així que deixeu-vos emportar per les emocions, fixeu-vos tant en els silencis com en els diàlegs, no perdeu de vista els detalls i, sobretot, obriu els cors a la Bea i la Lou, malgrat que els hi costi comunicar-se, perquè la comunicació (o la manca de, o la dificultat de) és també un dels eixos de ¿Me estás escuchando?

Temàtiques i temes de debat:

  • La poètica del còmic i la seva importància en el sentit de la meravella que va conquerint l’obra. Fixeu-vos en la paleta de colors, en com es trenquen les convencions, com les vinyetes es van fonent, així com el cel i la terra i les carreteres es fonen.
  • Quin pot ser el motor creatiu darrere de ¿Me estás escuchando? Què us diu l’autora a vosaltres? Parlem de la sensibilitat de l’autora, què ens transmet, què rebem, què descobrim cadascú de nosaltres.
  • Road movie onírica: És certament un recurs molt utilitzat, sobretot a la narrativa estatunidenca. Tot i així, què hi trobeu de nou en aquest còmic respecte altres road movies.
  • El que s’amaga és tan important com el que s’explica. Fixeu-vos en el llenguatge corporal de Bea i Lou, com ens parlen de llurs personalitats i com canvien al llarg de la narració. Els gestos i les mirades, els silencis i la carretera.
  • La soledat de les protagonistes és el punt de partida del viatge, un viatge on van de la desconfiança a la confiança, a l’estima. També hi ha la desconfiança als estranys.
  • Els pes del passat: els retrets que un es fa a si mateix, la fugida de l’entorn i els seus motius.
  • Quin paper juguen els mapes?
  • I el surrealisme, la fantasia? Els estats mentals i la seva plasmació al dibuix. La barreja que es dóna fins i tot al dibuix, a les vinyetes, on plans es combinen i fusionen.
  • Quines altres metàfores trobeu a l’obra?
  • I qualsevol altre tema que se’ns acudeixi…

Obres relacionades:

SMALL, DAVID. Stiches: una infancia muda. Barcelona: Reservoir Books, 2010

L’autor marxà de casa als setze anys per convertir-se en dibuixant de còmics, però darrere la decisió hi havia un retret, un trauma, una mentida: el fet de no sentir-se estimat per la seva mare.

SMITH, SYDNEY. Perdut a la ciutat. Barcelona: Libros del Zorro Rojo, 2020

Llibre il·lustrat i sense paraules on es reviu el que és perdre’s a una ciutat que espanta amb el soroll, les dimensions, el mal temps, un entorn aspre i salvatge.

Recursos electrònics:

Biblioteca Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte

La Biblioteca Sagrada Família-Josep M. Ainaud de Lasarte és la biblioteca central del districte de l'Eixample. Però després de patir un atac turístic-juràssic, ens hem convertit en velocilectors, perdudament malalts dels reptes literaris.

2 Comments

  1. La carretera i el viatge com a metàfora de la vida en tant que recorregut donen peu a tractar molts temes com la soledat, les relacions, el passat, i l’evolució personal

  2. Vaig conèixer a l’autora amb “Piruetas” i em va agradar molt la delicadesa amb la que tracta temes com la solitud i el que significa fer-se gran en un medi no sempre acollidor. La que comenteu em sembla també una proposta molt interessant per continuar seguint la exploració que fa Tillie Walden de la realitat que envolta l’entrada a la maduresa.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Anterior història

Podcast Domini màgic #04 amb Núria Cadenes i Irene Solà

Següent història

Jordi Lafebre i la seva “Carta blanca” a l’amor

Últimas de Blog