Quan ell arriba, jo no hi sóc. El Xavi em diu que m’espera al 3er pis, pujo corrent i em trobo la sala tan plena de gent que no sé per on començar.
Semblo el guàrdia civil de El verdugo, buscant al gendre del Pepe Isbert per la Cova del Drac:

jjjaaauuummmeee mmmooonnnfffoooorrrtttee!!!!!

Així com cridant fluixet. De sobte me n’adono, és ell, és inconfusible, assegut a una butaqueta vermella de cara al mar, consultant un diccionari d’antropologia. Em diu –sí, sóc jo, sóc en Jaume.

Tot i que no sembla enfadat per haver-lo fet esperar una mica, procuro enllestir ràpid, un parell de fotos tal com me’l trobo i una mica de conversa tot baixant cap a la sortida.

M’explica que amb això del Bibarnabloc tot ha estat arribar i moldre. La seva filla li va recomanar el bloc, va entrar, un comentari, respondre a la pregunta i un mes després s’emporta una pel·lícula, una òpera en DVD i un llibre. Total que no m’estranya quan em diu que pensa participar cada mes en el concurs.

És usuari de la Biblioteca Sagrada Família, encara que viu una mica apartat, cap al barri de Navas. Segurament ens deixarà quan s’obri la nova biblioteca del Camp de l’Arpa als terrenys de l’antiga fàbrica Alchemika. Fins llavors seguirà agafant aquí llibres en préstec (el servei què més utilitza) sobretot de divulgació científica i de jardineria.

Arribant a préstec fem una mica d’exercici de nostàlgia, al que tant afeccionats som quan passem dels     . Com han canviat les biblioteques…, ara hi trobes de tot…, ja no hi ha tant silenci…, aquells calaixets amb les fitxetes… Han estat deu minuts i cada vegada em trobo més proper a aquest home que, com jo, s’ha hagut de reciclar de gran i ell, que abans era dissenyador gràfic, ara pren el camí de la jardineria.

Adéu Jaume, que tinguis jardins ben florits!