Carbonell, Rosa Maria. Piojos. Insectos de compañia. Barcelona: Miret, 2012

QUÈ??? QUÈ LA LUCÍA TÉ POLLS? No pot ser, és IMPOSSIBLE. A casa tenim molta cura amb la neteja, banyem als nens cada dia. SOM MOLT NETS. LA MEVA FILLA NO POT TENIR POLLS!!!

Això li va contestar la Olivia a la seva mare, la Carmen, quan aquesta va insinuar que havia vist un d’aquests animalons córrer pel front de la seva néta. 

MARE, SI US PLAU, QUE ESTEM AL SEGLE XXI…

Sento dir-ho, però la Carmen tenia raó. Els polls havien arribat al cap de la seva néta. I es què, tot i que costi de creure, als maleïts bitxos, els hi agrada la neteja.

AI DÉU MEU!… va sospirar la Olivia, per això es grataven el cap els nens… 

A partir d’aquí comença una delirant i divertida història d’una mare que emprèn una croada contra els polls. Aquests fastigosos i indesitjats hostes que han decidit instal·lar-se al cap dels seu fills.

I no implica només a la família sinó que també ho fa, o més bé ho intenta fer, amb les amigues, companys d’escola… I dic que ho intenta perquè, amb pena i desgrat, l’Olivia se n’adona que la gent, tot i que estem al segle XXI, té vergonya d’explicar-ho. Quan, la GRAN veritat és que ningú és culpable de tenir polls. La irresponsabilitat és, precisament quan, per por o vergonya, no s’explica. I també descobreix que, en alguns casos les xarxes socials i Internet poden ser d’ajuda. Ara, si accepteu un consell, no feu com la Olivia i cerqueu per Internet. La capacitat reproductiva d’aquestes criatures és…

Llegiu millor la història de la Rosa Maria, dirigida a petits i grans. Com a mínim l’ensurt és més divertit…

I aprendreu coses realment importants. Com per exemple que, si bé és cert que és molt millor rentar la roba amb aigua calenta, no cal pas bullir-la, sobre tot si és de cotó o de llana. Potser les vostres filles, si les teniu, estaran molt contentes de que les seves nines tinguin roba nova però no sé si, a vosaltres, us farà gràcia haver de renovar el vestuari. I que NO, malgrat el munt de coses que inventen, encara ningú ha inventat una màquina aspirapolls… Així què, si apareixen: paciència, paciència i encara una mica més de paciència. Serà l’única manera d’aconseguir que marxin.

Acompanya al llibre una entrevista amb el doctor Jordi Pou, cap de pediatria de l’hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, encaminada a orientar als pares sobre els tractaments existents i la seva correcta aplicació.

Entre els consells més importants, destaquem que l’ús preventiu de repel·lent no té cap utilitat i que els fàrmacs no són suficients per eliminar totalment les llémenes. El realment eficaç és eliminarles una a una. I si us plau no penseu a tenyir-vos el cabell per fer-los fora. L’amoníac es tòxic i la seva eficàcia dubtosa.

I no està de més recordar que els polls són nostres, no d’altres animals i que només es contagien de persona a persona, però no salten ni volen, el contagi és per contacte directe de pèl a pèl. Així que, tingueu cura amb l’intercanvi de barrets, diademes i altres accessoris.

Amb un llenguatge fàcil i amè, la autora, Rosa Maria Carbonell es va decidir a escriure aquest llibre amb la intenció de desdramatitzar un tema tabú, que ajudés a trencar el mutisme existent i així poder contribuir a crear nexes entre els afectats. A veure, segur que, quan acabeu de llegir el llibre continuareu odiant als animalons. Però haureu passat una bona estona i els coneixereu una mica millor. I ja se sap que per combatre l’enemic… el millor és conèixe’l.

Podeu assistir a la narració del conte que farà la pròpia autora el proper dijous 18 d’octubre a les 18 hores a la biblioteca Vallcarca i els Penitents.

Aquest no és el primer llibre de l’autora. La Rosa Maria va escriure fa uns anys el llibre Algun dia, Irina (Grijalbo, Rosa dels vents), on també narrava una lluita. Aquesta molt més desigual, molt més difícil. En aquella ocasió, ens explicava com la seva filla va superar un tumor ossi de mal pronòstic. És també un llibre deliciós, ple de coratge i d’esperança què, em consta ha ajudat a moltes famílies que han passat i estan passant per una situació similar.

TEMPS APROXIMAT DE LECTURA: Depèn de les riallades que us provoquin les idees de la Olivia o de que vulgueu provar-les abans d’acabar la lectura.

BONA LECTURA