Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de l’Òpera, la biblioteca Clarà, amb un centre d’interès d’òpera, us fa la següent recomanació i us convida a assistir a les activitats que ha programat durant la seva 8a setmana de l’òpera. Per a més informació podeu visitar la nostra web.
 

HÄNSEL UND GRETEL
ENGELBERT HUMPERDINCK
(Siegburg, Colonia, 1854-Neustrelitz, 1921)

 
Humperdinck va ser ajudant de Wagner en la seva joventut, i la influència del gran mestre es fa palesa en l’orquestració, densa, brillant, típicament postromàntica de la seva producció operística. Hänsel und Gretel, estrenada el 1893 sota la direcció d’un jove Richard Strauss, és el màxim exponent de l’anomenada märchenoper, que podríem traduir com òpera conte o òpera de fades, un gènere de producció lírica molt conreat a l’àmbit germànic i centreeuropeu (recordem la Rusalka de Dvorak, a tall d’exemple).
 

 
Basat en el conte dels germans Grimm, la partitura conté influències de la música popular, magníficament embolcallades per una sumptuosa orquestració d’arrel wagneriana. Molt representada als països de parla alemanya, especialment en dates nadalenques, la seva fama d’òpera per a infants no ens hauria d’enganyar sobre la seva vàlua i profunditat. Els aspectes inquietants del conte són, en part, dissimulats sota una aparença de bonhomia i dolçor, però són presents a la música.

 

 
El paper de la bruixa ha estat tradicionalment cantat per grans veus femenines en la seva maduresa, però també per alguna veu masculina (la del tenor Peter Schreier, per exemple). És una obra molt ben servida en la discografia i molt agraïda per als cantants. Humperdinck va repetir amb el gènere de la märchenoper amb Königskinder (Els fills del rei, de 1897, reelaborada el 1910), una obra molt més fosca i pessimista que potser recomanarem més endavant. De moment, gaudiu amb aquesta deliciosa Hänsel und Gretel que serà, per a molts, una revelació.

 
Versió de l’òpera del director GEORG SOLTI amb  E. Gruberova i B. Fassbaender