Wagner, Richard. Der fliegende Holländer. Romantische Òpera en tres actes. Llibret del compositor. Hamburg: Deutsche Grammophon, cop. 2005

“Esto,…esto…esto es un sueño hecho realidad” (Bustamante)

Doncs sí, estimats lectors, l’any passat somniava amb unes entrades pel Festival de Bayreuth i aquest any el somni s’ha fet realitat. Dilluns 6 d’agost, un servidor i la seva estimada esposa entraven al Festpielehaus per assistir a la representació de Der Fliegende Hollander, previ pagament de 100€ per cap que ens van donar dret a una magnífica orquestra i cors, uns cantants de categoria superior, una escenografia molt acceptable, dues hores i mitja d’una incomodíssima cadira sense braços i d’una calor i humitat insuportable que em van deixar l’esmòquing fet uns zorros.

L’Holandès errant és una òpera en tres actes que va ser el fruit de nombroses versions, des de la seva estrena  el 1843 a Dresde, fins a 1860, en què Wagner deixa d’introduir-hi modificacions, i aquesta és la que habitualment és representa.

Amb llibret del mateix compositor, basat en una llegenda recollida per Heine, l’ òpera ens parla de la maledicció d’un navegant holandès condemnat a vagar eternament pels mars, esperant que l’amor d’una dona el lliuri de la seva condemna. Per a trobar-la, cada set anys, li està permès arribar a port. Aquí, a la badia de Sandwicke, coneix a Senta, la protagonista femenina, que entregarà la seva vida per a redimir-ho del càstig. Wagner introdueix en aquesta òpera un dels temes cabdals de la seva obra, la redempció per l’amor.

L’Hollander (com li diem familiarment els wagnerians i wagnerianes, també els wagnerianets i les wagnerianetes…) és el primer gran drama musical de Don Ricard. En ell apareixen més o menys clarament els pilars sobre els quals construirà la resta de les seves grans obres: l’ús del leitmotiv, la continuïtat orquestral, arguments de caràcter llegendari, etc. És per això, que es considera aquesta òpera una bona porta d’entrada al món del gran mestre de Leipzig.

Cent cinquanta minuts després, l’holandès es creu una altra vegada traït i salta a bord del seu vaixell que s’allunya mar endins. Senta corre fins als penya-segats i es llença clamant la seva fidelitat. El vaixell s’enfonsa i amb ell Senta i l’holandès, transfigurats i junts per l’eternitat. Baixa el teló, estem a les fosques, passa un segon, passen dos i quan estàvem a punt pel tercer, tornem a la vida i comença una llarga, llarguíssima ovació.
 

Celebrem, aquest any, el bicentenari del naixement de Wagner i Verdi, els més grans compositors del segle XIX. Ells van canviar el curs de l’òpera per camins totalment diferents, amb diferent estètica, visió política i fins i tot diferent estil de vida.

Acabat l’espectacle i les salutacions dels artistes, també nosaltres sortim transfigurats. Fora ens espera una copiosa pluja d’estiu que acaba de fer malbé el meu frac. Però encara ens queda la representació de demà, encara ens queda Tanhaüser.

Aquí teniu l’enregistrament del primer acte de la producció de Bayreuth. Els primers minuts són una bonica arribada al teatre del festival mentre sona l’impressionant preludi de l’Holandès. Si us agafa en un dia romàntic, trobareu la resta de l’obra a la mateixa web.