Wagner, Richard. Lohengrin. Òpera romàntica en tres actes. London: Decca, cop. 2002
La cosa comença al ducat de Brabant, a prop d’Anvers… Bé, no, en realitat comença amb el preludi, una estructura musical basada en el tema del Graal, que Wagner utilitza per primera vegada en aquesta òpera i que després tindrà continuïtat a la tetralogia del Anell. Ara sí, a Brabant, Telramud acusa a Elsa de la mort del seu propi germà, ella en comptes de defensar-se, explica el seu somni en una bellíssima seqüència musical. Un cant que ens parla d’un cavaller amb armadura resplendent, i on a la vegada es barregen, l’esperança, la inquietud, la confiança i la por.
Per tocar-nos la fibra sensible, Wagner utilitza el que va anomenar leitmotiv, petites melodies (cantades o instrumentals) que representen entre d’altres a personatges, idees, objectes o sobretot sentiments, que aniran apareixen al llarg de l’obra i que sentirem com petites empentes de tristor, d’alegria, de desesperació o d’heroisme que compartirem amb els personatges.
Sembla que a Elsa no hi ha qui la defengui, i diu:
Oh senyor, digues-li al meu cavaller
que m’ajudi en aquest destret!
La resposta és la meravellosa aparició de Lohengrin riu avall en una petita barca arrossegada per un cigne, davant l’admiració dels presents, que entonen un brillant cant coral que celebra el miracle. Una passada total!
Lohengrin, el cavaller del cigne, és un heroi dels mites europeus medievals absorbit per la llegenda artúrica, com fill de Parsifal (Percebal), el cavaller del Graal.
Arriba el moment crucial de l’òpera, el cavaller ofereix la seva ajuda, es casarà amb Elsa i regirà el país amb una única condició:
Mai no em preguntaràs,
ni tindràs neguit per saber
de quin lloc he fet el viatge,
ni quin és el meu nom, ni quin el meu llinatge!
En el mateix moment que Elsa accepta la condició, apareix el leitmotiv del dubte que ja porta mals presagis. Això fa pinta d’acabar malament. I és que aquesta és una obra força pessimista, on els humans deixen perdre l’oportunitat d’aconseguir la utopia que sempre han desitjat. És, probablement, una conseqüència dels moviments socials que va viure Wagner al segle XIX.
I aquí acaba el primer acte… No s’espanti, estimat lector, no explicaré tota l’òpera, són quatre meravelloses hores plenes de pors, odis, amors i heroïcitats. Inclou, a més, al principi del tercer (i darrer) acte la famosissima marxa nupcial, amb la que tot matrimoni com cal, surt de l’església una vegada ha rebut el sagrament.
Per acabar, només recordar la cita que tenim per a les representacions de tres òperes en versió concert, que oferirà el Festival de Bayreuth al Liceu a principis de setembre En aquest vídeo, Ramon Gener explica en quatre minuts que és Bayreuth i que significa Wagner per a Barcelona.
