Ficció distòpica es diu d’aquelles històries que descriuen una societat o món apocalíptic que és conseqüència de tendències socials actuals. En aquest marc se situa la trilogia Divergent de la Veronica Roth, que agafa el relleu a Els jocs de la fam i ho fa amb bastant encert.
La humanitat ha estat a punt de desaparèixer per culpa de les guerres. La societat producte de la pau ha decidit agrupar a les persones en cinc faccions que tracten d’evitar els mals que els van portar a la guerra. Aquells que culpaven a l’agressivitat van crear Amistat. Els que donen la culpa a la ignorància es van agrupar a Erudicció. Els que no volien més egoisme van unir-se a Abnegació. Els que estaven cansats de mentides es van agrupar a Franquesa i els que estaven en contra de la covardia van anar a parar a Intrepidesa.
Als setze anys tots els joves han d’escollir entre quedar-se a la seva facció o transferir-se a una altra. Si decideixen marxar a una altra facció, hauran de renunciar a la seva família per sempre més. Després de la cerimònia, tots els joves han de passar per un procés d’iniciació al final del qual es decidirà si es queden a la facció que han escollit o si es converteixen en uns sense facció.
La Beatrice Prior té setze anys. Ha arribat el seu moment. Ha de prendre una decisió. D’aquesta decisió dependrà la resta de la seva vida.
Aquest és l’argument del primer llibre de la trilogia. El segon títol és Insurgenti ja està editat i el tercer Lleial, s’espera que surti publicat aquest proper octubre (a hores d’ara ja el tenim ;-).
La història de la Beatrice comença sense gaire soroll, a poc a poc, però en unes quantes pàgines comença a anar amunt, en constant ascens, fins que atrapa al lector en un trepidant relat ple de girs inesperats. Juga amb les situacions extremes on l’instint de supervivència fa que es facin evidents les debilitats humanes. A estones força violenta, es podria considerar una lectura no apta per a lectors massa joves però l’autora es fa servir de la tensió amorosa, present constantment, per a suavitzar les parts més dures de la lectura.
El to narratiu segueix el mateix ritme al segon volum de la trilogia, convertint els dos primers volums de la trilogia en una lectura àgil i força entretinguda. Personalment m’agrada més el segon volum en el qual trobo que hi ha més acció narrativa i a on s’involucren més personatges i escenaris, que fan el relat una mica més dinàmic.
Com és obvi Hollywood ens regalarà la versió cinematogràfica que està prevista que s’estreni cap a la primavera de 2014. Ja disposem a Internet de les primeres imatges, nomes 13 segons, de la Beatrice i en Quatre, el protagonista masculí.
10 Comments
sembla interessant de veritat i com molt actual.
L’hauré de llegir.
Interessant proposta. La literatura de ciència ficció torna a ser – com ho va ser als anys 60 i 70 – una forma forma de projectar el canvi d’una època (que no una època de canvis) que estem vivint a nivell social.
És curiós com es parla del terme “distòpia” quan aquest terme és fruit d’una fusió de termes (partícula negativa “dis” + terme acceptat “utopia”). Però “distòpia” com a tal no és un terme acceptat ni al diccionari de la llengua catalana ni de la castellana.
Els darrers tres llibres que he llegit han estat distopies. És increïble la forma en la que es projecta una realitat accentuant tota la seva deformitat en aquest tipus de novel·la.
De nou, la llista que mai s’acaba ha crescut una mica més. A la llista.
Au
Doncs, equest llibre, Divergent,me l’he començat a llejir, ja que a l’Abril 2014 faràn la pel.licula. Quan me’l vaig començar a llejir hem va semblar estil Els jocs de la Fam, un llibre que mai podràs ovlidar si t’el llejeixes. Alguna recomenació com el llibre Divergent o el llibre Els jocs de la Fam que se’ls assembli??
Ei. Bon any.
Paula: també en aquest mateix bloc pots llegir la ressenya de Delirium, també et pot agradar, és una trilogia. Una altra opció també és La Quinta Ola, però la producció de novel·la juvenil fantàstica i de ciència-ficció ara mateix és bastant àmplia, segur que pots trobar altres títols interessants.
Avui surt a la venda Lleial (Leal, en castellà) la esperadíssima tercera part de la trilogia. Tinc unes ganes boges de tenir-lo a les meves mans.
Moltes gràcies Meggie per la recomanació!!! He llegit Divergent en dues setmanes. Ara m’estic llegint Insurgent i les pàgines van volant!!!
Quan acabi, ja necessitaré la tercera part.
Ja podeu trobar a les biblioteques de Barcelona Quatre un quart volum de la saga Divergent que en realitat és una precuela sota el punt de vista de Tobias. Tobias acabarà de robar-te el cor quan acabis amb aquest llibre.
He llegit aquests llibres i m’han agradat.
D’aquest estil també us recomano “El corredor del laberinto” de James Dashner.
Gràcies per les recomanacions!
Prenc bona nota!