Llibres adreçats als més petits, que es caracteritzen per un format fàcilment manipulable i força resistent.

El 2 d'abril se celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil i en aquest article trobareu àlbums il·lustrats on les aparences enganyen.

Londres és una ciutat inacabable, ho sap qualsevol que hi hagi posat els peus alguna vegada. Ofereix tantes possibilitats, atraccions i activitats que és impossible avorrir-se. Malgrat això, quan es viatja amb la canalla s’ha d’escollir molt bé allò que els oferim, són un públic molt exigent. En la següent selecció de llibres podeu descobrir Londres als més petits.  Passejarem pels espais més emblemàtics i també podrem descobrir mil i un secrets curiosos de la capital britànica. Hi veniu? Butterfield, Moira. Londres: rutas divertidas. Barcelona: GeoPlaneta, 2018 Tal i com diu el seu subtítol, aquest llibre us ajudarà a descobrir...

Creieu que els àlbums il·lustrats amb missatge són útils o més aviat penseu que els llibres infantils no haurien de ser una eina per treballar o pensar i simplement s'haurien d'utilitzar per a l'oci? El cert és que poden ser un bon vehicle per canalitzar debats, a continuació 3 exemples de com l'àlbum il·lustrat pot ser un complement interessant per a les classes de valors i ètica.

Els àlbums il·lustrats són, cada vegada més, una eina literària molt útil per tractat temes que en principi poden considerar-se no aptes per a la infància. Per entendre el món, és important ajudar als més petits a comprendre les “coses de grans” i els àlbum són un mitjà molt interessant per aconseguir-ho. Amb aquests 5 àlbums podrem treballar i crear debat sobre la irracionalitat de les guerres...

Si us pregunto qui va ser Helen Keller, algú em sabria respondre? Probablement no. Però si us pregunto qui era Anne Sullivan, igual us sona una mica més, ja que el seu nom formava part del títol d’una pel·lícula força coneguda rodada l’any 1962. En canvi, si enlloc de a Catalunya visquéssim als Estats Units, sabríem perfectament qui van ser aquestes dues dones, sobretot la Helen,

Recordeu que fa un temps vam publicar la ressenya de Jo vaig amb mi de Raquel Díaz Reguera? Un llibre rodó, segons la meva opinió, que combinava a la perfecció il·lustració, text i missatge. Recordeu qui protagonitzava aquell llibre? Hi havia dos personatges, una nena molt peculiar, a la que l’autora no dotava de nom i que ens robava el cor des de la primera pàgina, i en Martin que potser no ens va caure tan bé. Però vam arribar a conèixer realment a en Martin? O ens van enganyar els nostres prejudicis.

Si us preguntessin pel primer llibre del qual teniu un bon record, ho tindríeu clar? Jo sí. Ho recordo perfectament, Zapatos de fuego y sandalias de viento. Era un exemplar de tapa dura de color groc de l’editorial Bruguera amb unes fulles molt gruixudes que aviat es van engroguir. Recordo haver-lo llegit i rellegit un munt de vegades i, tot i que el record era molt dolç, no recordava molt bé l’argument...

Gianni Rodari va néixer a la regió italiana de Piamonte el 23 octubre de 1920. El pare de Gianni va morir quan ell era molt petit i va ser criat per una tieta fins que la seva mare va decidir que ingresses a un seminari, del qual va sortir poc temps després quan es va fer evident que no era el seu lloc. El 1934 comença a estudiar humanitats a la vegada que comença a rebre classes de violí. Durant un temps es va dedicar a la música tocant a petits locals amb dos amics.

Si no sou uns grans coneixedors o coneixedores dels autors de literatura infantil i juvenil menys clàssics, és probable que no sapigueu qui és Tomi Ungerer però, us puc assegurar que entre els professionals del llibre infantil aquest autor i il·lustrador és tot un referent.

Aquesta novel·la ens porta de viatge amb en Josef, la Isabel i en Mahmoud, tres joves que en tres èpoques diferents inicien una travessia cap a la llibertat.

BAYO, Emili Prop de les bombes Barcelona: Cruïlla, 2019   Em dic Víctor Torrent, el proper dia 7 de febrer arribaré a l’edat de noranta-tres anys i sé que no he estat una persona feliç. (…) L’error imperdonable que he anat arrossegant com una d’aquelles boles de ferro que portaven els presoners i que mai no ha deixat de mortificar-me el vaig cometre un dia de febrer de l’any 1939, concretament el 7, el dia del meu tretzè aniversari.   Així comença Prop de les bombes d’Emili Bayo, del darrer Premi Gran Angular de literatura juvenil. Prop de les bombes...