Alba, Yolanda
Masonas: historia de la masonería femenina
Córdoba: Almuzara, 2014

Tot i que hi ha molts llibres que tracten sobre la maçoneria, no hi ha tanta bibliografia que tracti sobre la presència de les dones i molt menys d’homosexuals en aquesta.

Yolanda Alba tracta el tema en aquest llibre. Comença explicant que és la maçoneria i, tot i que és possible que coneguem aspectes nous d’aquestes societats, tampoc ens desapareixerà la sensació de no acabar de saber que és exactament; això sí, ens assabentarem de dones conegudes que en van formar part.

L’autora ens explica que l’origen de la maçoneria com a operativa neix a l’Edat Mitjana en determinats gremis, i que es diferenciarà de la que es donarà posteriorment d’especulativa, en la que a poc a poc aquestes deixen de realitzar obres materials i es van transformant en organitzacions fraternals.

Després d’aquesta introducció, Yolanda Alba se centra en el tema principal del llibre, la presència de la dona dins de la maçoneria i ens diu que ja es va produir en aquests gremis (o maçoneria operativa) i ens presenta a la figura de la mestra maçona Sabina de Steinbach, pintora i escultora del segle XIV. I després, dins de la maçoneria especulativa, a Elisabeth Saint Legder, filla d’un maçó també, que és considerada com la primera maçona (al segle XVII), de la que ens explica que va ser admesa després de ser trobada espiant en una reunió maçònica.

A l’hora d’explicar el paper de la dona dins la maçoneria ens explica que en aquest sentit hi ha dues tendències, per una banda, la maçoneria tradicionalista i, d’altra, la lliberal i que és dins d’aquesta darrera en la qual es propiciarà la maçoneria femenina i, més tard, la mixta.

Ens va aclarint com les dones van sent acceptades progressivament a la maçoneria en paral·lel amb els canvis que va experimentant la societat per la il·lustració o la revolució francesa per exemple amb personatges com Caterina de Rússia o Josefina Bonaparte.

Posteriorment, parla ja de maçones feministes del segle XIX on apareixen noms com el de Flora Tristán i d’altres, dins del que ella anomena igualtat essencial de la maçoneria mixta, com el de Maria Deraismes, amb la que l’autora veu similituds en el pensament posterior de Simone de Beauvoir, entre d’altres citant el seu famós no es neix dona sinó que s’arriba a ser-ho del Segon sexe en una frase de Maria, l’error no neix de la naturalesa sinó de la societat, en relació a la igualtat de sexes.

També parla de maçones espanyoles com Clotilde Cerdà o Àngels López de Ayala i cita també d’algun cas de dones pròximes a la maçoneria com és el cas de Concepción Arenal i, per últim, ens parla de maçones del segle XX, com la periodista Colombine o la política Clara Campoamor.

Un dels capítols finals el dedica a la maçoneria transgènere i un altre a l’homosexualitat.

Per últim inclou una breu conclusió i un glossari que ajuda a entendre determinada terminologia relacionada amb la maçoneria.