Institut Català de la Cuina.Corpus del patrimoni culinari català. Barcelona: La Magrana, 2011
Actualment, es dóna la paradoxa que mentre la cuina creativa assoleix un nivell excepcional, la cuina casolana corre el risc d’empobrir-se considerablement. Com sempre, la raó no només és una, però la fonamental és que cada dia es cuina menys a casa. Precuinats, ”take away”, el wok de la cantonada, ens faciliten la vida, però trenquen el fràgil sistema de transmissió de la cultura culinària.
El Gran Engany que ara estem patint en altres ordres de la vida, no és aliè a aquest problema:
“Del congelador a la taula en dos minuts, l’escudella de l’avia”
“Saca la lata que vienen los turistas”
“Amb un got d’aquest suc és com si mengés un quilo de fruita”
Totes aquestes mentides, que molts ens vàrem creure, provoquen que, ara que necessitem menjar cigrons, no sabem com cuinar-los, i a sobre estem fatal de colesterol.
Segons la Viquipèdia, un Corpus és un conjunt, normalment molt ampli, d’exemples reals, en aquest cas d’una cuina. I això és el que és aquest Corpus, un diccionari de la cuina catalana, en què les definicions són les receptes, amb la voluntat de recollir la tradició gastronòmica de Catalunya, una tradició dinàmica, amb plats que arriben i es queden i d’altres que tenen una vida efímera entre nosaltres.
La recerca va començar l’any 2002, promoguda per la Fundació Institut de la Cuina Catalana FICC, entitat privada sense ànim de lucre. Va comptar amb l’ajuda d’un comitè científic multidisciplinari, que va establir els paràmetres per definir l’objecte de l’estudi, i amb un equip tècnic que va desenvolupar el treball de camp. Des d’aleshores s’han fet enquestes a restaurants, representants de cuines comarcals, associacions de mestresses de casa. Finalment, es va obtenir un primer resultat l’any 2006, quan es va publicar el Corpus de la cuina catalana. A partir d’aquest primer llibre, la investigació ha continuat, posant especial èmfasi en la cuina domèstica, i rebent l’empenta de veure com la UNESCO ha inclòs cuines de diferents països com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Aconseguir aquesta fita per a la cuina catalana ha estat un referent per aquest projecte que ha vist la llum al març del 2011.
Les xifres són una prova de la magnitud de la feina que hi ha darrera d’aquest Corpus:
- 1136 entrades, numerades i ordenades alfabèticament.
- 400 restaurants col·laboradors.
- 1200 cartes de temporada analitzades.
- 500 o més agraïments a persones/entitats.
6 centres catalans a l’estranger.
En definitiva una obra molt recomanable per a qualsevol aficionat a la cuina, continuadora de llibres ja clàssics de la cuina catalana com, entre d’altres, La Teca o Sabores.
I ara, podreu gaudir d’un veritable Corpus musical de la cuina catalana. (L’autor vol advertir que el visionat d’aquest vídeo pot afectar la vostra reputació)
In Memoriam Rudy Ventura (1926-2009)
9 Comments
Aquest receptari és imprescindible! A mi m’ha salvat d’un parell d’errades. I sobretot, si el teniu tacat, bona teca heu cuinat! Sí, és un rodolí pobre, però no tinc més capacitats poètiques, per això cuino! 🙂
Un bon recull de llibres:))
el de la teca el tinc.
Tinc molt atrotinat el de la cuina d’avui de la Glòria Baliu:
http://cuinacinc.blogspot.com.es/2011/12/el-13-de-desembre-presentacio-dels-4.html
m’agrada el rodolí de la Iris!!
Proposta: Escriure i pràctica.
fer les receptes, la foto i recollir-ho.
Les entrades de Cuina Cinc que han tingut més èxit ,fins ara, són les més tradicionals.
Poder cal recuperar-ho.
Des d’aquest espai proposo: Propostes com les que va fer “Sharazad” en les receptes de Carvalho!
Felicitats a totes les persones que ho fan possible!
Gràcies, tots/els bibarnablocaires fan propostes interessants, sobretot l’Escamillo i la Iris Duarte!
No podries tenir més raó Escamillo, cal reivinidar la cuina cassolana. A ca nostra, el Sabores és la nostra particular Bíblia gastronòmica.
La cuina cassolana, les petites cuines de cada dia, l’aprofitament de les sobres del dia anterior, etc.. són, a més d’un bon estalvi, una manera d’expressar l’estima pels què ens envolten.
Encara no he tingut l’opotunitat de tenir aquest llibre a les meves mans, però tinc moltíssimes ganes perqué sembla un recull imprescindible per a tots els catalans, però encara més per a la gent, que como jo, vivint a Catalunya, estem molt interessats per la vostra cultura, i la gastronomia, és clar, també en fa part!
Crec que en els temps en què vivim, qualsevol manifestació cultural ha de tenir voluntat de projectar-se cap a fora, on trobarem motivacions similars.
Per cert, m’agrada el teu nick. Ès una papallona gallega!!
Gràcies Escamillo:))
Aquest tipus de notícies sempre són positives per donar a conèixer i fer una bona difusió de la nostra cultura gastronòmica. I a veure si amb una mica de sort i també de feina entre tots podem aconseguir el reconeixement de la UNESCO pel proper any 2013 de la cuina catalana com a patrimoni de la Humanitat. I personalment per mi ja ho és !!
Amb el teu post Escamillo i molts més podrem contribuir a fer-ho realitat!