Sturm, James
Encima y debajo: dos historias de la frontera americana
Barcelona: Cúpula, cop. 2007

A Encima y debajo la por forma part del paisatge de la història dels Estats Units. James Sturm ens convida a ser espectadors de dos relats ben sòrdids:

Renacimiento, té lloc a Cane Ridge, Kentucky, 1801. Milers de pelegrins miren cap al cel per trobar la salvació.

La segona història, A cientos de pies bajo la luz del día, es dóna uns anys més tard. En el Barranc de Solomon, Idaho, 1886. On trobem als últims habitants d’una ciutat minera que continuen cavant i cavant dins la terra.

Sturm retrata una època en la qual els tentacles de les ombres s’estenien sense restriccions fuetejant amb fúria els cossos exhausts dels colons. Encima y debajo ens parla de taüts, de trobades sectàries, de fervor religiós irracional, de xinesos explotats, de mines ermes, de fortunes enterrades i de nens morts. El cel i l’infern. La fe i el somni de trobar un tresor sota la terra. Un Déu cruel i aquelles mines convertides en un terrible avern. Damunt i sota.

L’autor ens mostra a persones convivint amb la desesperança i agafant-se a la fe. Ens ensenya les vides perdudes, els homes encegats per la febre de l’or, i els desheretats buscant una oportunitat. El costat fosc d’un temps i un lloc, que constitueix part de la història nord-americana.

Una completa nota biogràfica ens explica qui és aquest professor que retrata els peus de fang de la gran potència nord-americana.

James Sturm, novaiorquès del 65, és un dels autors més inclassificables i inquiets del panorama americà, a més d’un dels més compromesos amb l’ensenyament del mitjà en acadèmies i universitats.

El seu títol més conegut fins avui és The Golem’s Mighty Swing, punt final a Encima y debajo que la revista Time va escollir com a millor novel·la gràfica de l’any 2000.

Els relats de Encima y debajo van acompanyats de fantàstics antecedents històrics, testimoniatges i fonts bibliogràfiques, que aporten llum als esdeveniments narrats. Així mateix, ens deixen una petita joia, la imatge d’un dibuix reproduït de Frank Marryat que representa el funeral d’un miner, en el qual van descobrir or en la seva tomba.

“El predicador es va detenir i va preguntar inquisitivament:
‘Nois, què és això?’, va donar un cop d’ull al sòl, i va cridar,
Or! Or! I la més rica dels tipus d’excavacions!
La congregació es dissol!
El miner mort va ser enterrat en un altre lloc i la comitiva fúnebre, amb el pastor al capdavant, no va perdre el temps i es va posar a explorar i voltar amb estaques la nova excavació!”

Una gran lliçó sobre aquesta època lúgubre que sovint s’eludeix a les lliçons acadèmiques, perquè la realitat històrica fa molta, molta por.