Maria y yo, del còmic al cinema

Gallardo, Miguel. María y yo
Bilbao: Astiberri, 2007

Aquesta és la historia de la relació entre un pare i la seva filla. D’unes vacances en família. De la relació entre Miguel Gallardo (Premi Nacional de Còmic de Catalunya 2008) i la Maria, la seva filla, que pateix autisme. En definitiva, aquesta història ens fa veure el món interior d’aquesta nena de 14 anys, que té la seva pròpia manera de veure la vida i de comunicar-se amb les persones del seu entorn.

Maria y yo (Astiberri ediciones) recrea una pila d’anècdotes que exemplifiquen com qualsevol situació quotidiana es pot transformar en una aventura plena d’obstacles per a una persona autista, degut a la falta d’adaptació del nostre entorn i a la falta de comprensió per part de la societat.

Gallardo aconsegueix fer arribar al públic la problemàtica de l’autisme explicant-la d’una manera molt tendra, senzilla i divertida. I aquesta fórmula ha funcionat de tal manera que posteriorment la  història s’ha traslladat al cinema, en forma de documental, de la mà de Félix Fernández de Castro.

María y yoA punt per a celebrar-se el 29è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra ha organitzat, el dimecres 13 d’abril, a les 19 hores, un passi d’aquest documental, amb una xerrada posterior amb l’autor del còmic, Miguel Gallardo, i Joaquim Noguero.

I per anar obrint boca, aquí teniu el tràiler de la pel·lícula.

Per últim, si vols estar al dia de totes les notícies referents a aquesta pel·lícula, no hi ha res millor com fer-te fan de la seva pàgina al Facebook.
 

3 Comments

  1. Al costat de Mediavilla, Gallardo va crear un personatge que estimo, Makoki. Fa més de 30 anys, a aquell pària que fugia del frenopàtic a la Barcelona del desordre preolímpic ja li trobava un punt d’ingenuïtat poc corrent en les seves (sovint) violentes aventures. En aquell caos, Makoki –i mira que ho tenia fàcil– no es refugiava en el cinisme. Com a lector, a “María y yo” li agraeixo el contrari: el que podia ser una piruleta de candidesa em sembla un exercici d’amor real, sense sucre de més.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.