Caminals, Roser. El carrer dels tres llits. Barcelona: La butxaca, 2010.
Maurici Albadò és un jove, fill d’un industrial tèxtil del Poblenou. Acostumat a la bona vida i als plaers que ofereix la Barcelona del 1900 a la burgesia catalana, inicia una relació sentimental amb la seva minyona, la Rita. Sembla la típica història d’amor entre classes socials diferents amb final agredolç, fins que la Rita desapareix sobtadament dins d’una botiga per comprar uns enagos.
A partir d’aquí el Maurici inicia un recorregut per la Barcelona dels barris baixos per tal de descobrir què li ha passat la Rita. Malgrat tractar-se d’una obra de ficció, recull molt bé les condicions socials de l’època: les execucions públiques, la prostitució i les condicions laborals a les fàbriques.
El Carrer dels Tres Llits és també un viatge a molts carrers i locals de l’època. De fet, el carrer encara existeix, als costat de la Plaça Reial. Segons el Nomenclàtor, el topònim té com origen un bordell que hi havia en aquest carrer, el més conegut per disposar de ‘tres llits’. Altres llocs que hi apareixen són les paradetes de l’esplanada que avui ocupa la Plaça Catalunya, prèvies al Pla Cerdà, el music-hall Edén i més locals de la Barcelona de l’època.
Roser Caminals és traductora i professora de literatura als Estats Units. El carrer dels tres llits és el primer llibre de la trilogia ambientada en la ciutat comtal. El segueixen les novel•les La petita mort i La dona del mercuri. El seu estil d’escriptura fa que el llibre sigui fàcil de llegir, crea un ambient de suspens que ens atrapa fins al final. Bona lectura!
4 Comments
Aquest llibre sembla ser molt interresant, ja que representa un mirall òn podem mirar com era la Barcelona del segle XX, i l’estructura social i laboral amb quì es vivia.
Farà cosa d’un parell d’anys que el vaig llegir perquè la contraportada prometia, tenia l’al·licient de parlar d’indrets de Barcelona, però mentre l’anava llegint tenia la sensació que no m’aportava res de nou, massa temes però sense aprofundir-ne prou. No he llegit res més de l’autora.
Tens raó Dolors, l’al·licient d’aquest llibre és que parla de llocs que encara existeixen.
Per la sinopsi del llibre m’encantaria disfrutar de la seva lectura i a més amb Barcelona, la meva ciutat com escenari. Salutacions