Martín Gaite, Carmen. Nubosidad variable. Barcelona: Anagrama, 2007.

Carmen Martín Gaite (Salamanca 1925 – Madrid, 2000) va ser una de les figures més incontestables i premiades de la novel·la espanyola de la segona meitat del segle XX, gràcies a una obra sòlida, coherent i d’una qualitat sempre excel·lent. A banda de la novel·la també va conrear de forma igualment notable l’assaig sobre temes literaris o històrics. Publicada el 1992, Nubosidad variable és una de les seves obres més exitoses tant a nivell comercial com a nivell crític i va suposar la seva reaparició en el panorama novel·lístic després de 14 anys de silenci, provocats pel dol de la mort de la seva filla. Aquesta terrible vivència marca precisament tot el tram final de la seva obra.

La novel·la té com a protagonistes dues dones, Sofía Montalvo i Mariana León, que van ser amigues quan eren nenes a l’escola però que deixen de tenir contacte quan cadascuna agafa el seu camí a la vida. Trenta anys després es retroben per casualitat en una exposició i fruit d’això es veuen en la necessitat de reexaminar la seva amistat i es proposen explicar-se l’una a l’altra les seves vides.

Així Sofía decideix escriure un diari i Mariana va rememorant les seves experiències en diferents cartes que en teoria es volen intercanviar en persona. Però mai no s’atreveixen a compartir les seves reflexions i vivències, perquè en realitat el resultat de la seva escriptura es converteix en un exercici interior i terapèutic per retre comptes a si mateixes, que les obliga a enfrontar-se amb les seves carències i frustracions. Així coneixerem com Sofía va ser una jove idealista plena d’ambicions a qui el seu present com a mestressa de casa li provoca un fort sentiment de soledat i freqüents depressions. Mariana, per la seva banda, tot i l’èxit professional com a psiquiatra, ha estat incapaç ella mateixa de trobar l’estabilitat emocional.

El pes de la memòria, els vincles entre mares i filles, la relació amb els homes, la realització professional i personal, els estralls del pas del temps… són alguns dels temes que Carmen Martín Gaite tracta amb la sensibilitat feminista que recorre tota la seva obra des del seu debut El balneario (1954) fins a la pòstuma Los Parentescos (2001).

Així mateix, les diferents cartes i entrades de diari, salpicades per tot tipus d’observacions i reflexions personals, contribueixen a crear una estructura típica de collage i de mosaic de veus, molt típica de l’autora. L’ús del gènere epistolar i del to confessional permet també Martín Gaite materialitzar una de les seves obsessions: la necessitat que tots tenim de trobar un interlocutor, sigui en la conversa presencial, sigui mitjançant l’escriptura. D’això parla en el següent fragment del programa “A Fondo” (1980) on és entrevistada per Joaquín Soler Serrano. Per cert, el dvd de l’entrevista íntegra el podeu trobar a moltes biblioteques i agafar-lo en préstec per gaudir de la paraula, en aquest cas parlada, d’una escriptora excepcional.