Wyndham, John. El dia dels trífids. Barcelona: La Magrana, 2003

Què passaria si un dia quasi el 100% de la humanitat es quedés cega i, aprofitant això, una nova espècie vegetal decidís eliminar-nos? El món es torna un caos increïble! La humanitat s’ha de reorganitzar, uns s’aferren a la religió i als valors morals, altres s’aïllen en grups petits per sobreviure, hi ha gent que rebutja tot contacte humà, uns espavilats intenten organitzar grups dictatorialment, i alguns intenten construir una nova societat basada en la raó i la preservació de l’espècie, obviant l’ètica.

Un argument apocalíptic? Sí. Improbable? ja m’ho explicareu…

El dia dels trífids és la novel·la més coneguda de l’autor britànic John Wyndham. Publicada el 1951, és una novel·la de ciència ficció del subgènere postapocalíptic i amb alguns elements de terror.

Un trífid és una planta carnívora que camina, pot arribar als dos metres d’alçada, pot treure les arrels de la terra i desplaçar-se ràpidament, a més a més,té un agulló que utilitza per enverinar a les seves víctimes abans de menjar-se-les. El seu origen és un misteri i hi ha moltes teories: uns creuen que venen de l’espai i altres que són productes de la manipulació genètica fets per països comunistes. Cal recordar que la novel·la va ser escrita en plena guerra freda.

Així comença la història … “Quan un dia que sabeu que és dimecres comença amb la mena de remors pròpies d’un diumenge, ja podeu pujar-hi de peus: alguna cosa no rutlla. Així ho vaig comprendre de seguida, en despertar-me. Però a mesura que el cervell començà a funcionar-me millor vaig dubtar de mi mateix. Al capdavall, era més probable que m’equivoqués jo que no pas la resta de la humanitat…, encara que em costava d’entendre com podia haver-me confós. Vaig continuar esperant, immers en el dubte. Després arribà a les meves orelles el primer indici de prova objectiva : un rellotge,al lluny, tocà hores; vuit, em semblà a mi. Vaig parar l’orella amb més atenció encara. Aviat un altre rellotge començà a tocar, més a prop, fortament. Vaig poder comptar les hores sense possibilitat d’error. Eren les vuit, indiscutiblement. Llavors vaig tenir l’absoluta seguretat que quelcom “no rutllava”.”

Bill Masen, el protagonista, és un biòleg que està ingressat en un hospital de Londres per un problema a la vista, un matí es desperta i descobreix que està sol a la clínica, amb els dies anirà veient que tothom que va veure un suposat cometa de llums verds, està cec.

Després de moltes aventures, ell i un reduït grup de supervivents, intentaran començar una noca vida, però aviat descobriran que només poden intentar sobreviure i esperar que, en algun moment, les futures generacions puguin fer retrocedir els trífids i recuperar la terra.

La idea de John Wydham va servir per inspirar a molts altres escriptors, així com a un gran nombre de guionistes i directors de cinema, que van adaptar-la a moltes pel·lícules dels anys 50, i alguna actual… algunes escenes de la pel·lícula 28 días después o de la sèrie The walking death no us recorden a la història? Fixeu-vos-hi, tant la pel·lícula com la sèrie comencen amb el protagonista despertant-se en un hospital buit.

Al 2009, el director Nick Copus, conegut per dirigir sèries com Los 4400, Alcatraz o Arrow, va dirigir una telesèrie de dos capítols basada en aquesta obra, aquí us deixo el tràiler:

A la novel·la trobareu desolació, a vegades tristesa i, fins i tot, impotència, ja que posa a la humanitat al límit de l’autodestrucció…, una bona lectura pel moment que estem vivint i adonar-nos que, potser, hem de deixar de ser cecs i canviar. Jo la vaig llegir per primer cop fa molts anys, i tot i tenir més de 50 anys, és un llibre força actual, amb una narrativa i una dinàmica molt d’ara, perfecte per als més joves.