En el llibre que us proposo hi ha dos missatges clau: el primer és que una vida mental dinàmica i amb rigor és un espigó ferm contra l’empobriment de la ment en una edat avançada. El segon és que no hem de deixar d’acollir reptes mentals en la nostra vida, perquè això afavoreix un cervell apte en resolució de problemes «savis» durant l’envelliment. Com són possibles aquestes dues coses? És ben senzill. Hi ha un procés de transferència d’informació –amb el benentès que es construeixin patrons mentals diversos i d’origen diferenciat– de l’hemisferi dret del cervell a l’hemisferi esquerre. L’hemisferi esquerre es potencia durant l’envelliment i recull totes aquelles connexions neuronals atraients complexes que coordinen les funcions de memòria genèrica. Mentre que l’hemisferi dret pateix una davallada en la seva funció d’adquisició de novetats.
El cervell humà té un component d’enorme importància: els lòbuls frontals, que tenen la batuta de director en la planificació i projecció d’acció humana. És la part que es forma més tardanament –entre divuit i trenta anys–, però també esdevé la més jove a decaure. Tot i així, reuneix la força de les decisions humanes i està en connexió no solament amb els hemisferis dret i esquerre, sinó també amb l’amígdala de caràcter emocional.
El neuròleg Goldberg ha dissenyat uns exercicis, tot utilitzant les possibilitats dels ordinadors, que afavoreixen la dinàmica cerebral. No únicament per a rehabilitació de lesions cerebrals, sinó també com a protecció. Aquests exercicis inclouen aspectes de la memòria, atenció, llenguatge, raonament i resolució de problemes. Per exemple, l’atenció té dos vessants. El primer és l’atenció sostinguda i el segon és l’atenció dividida. La primera tracta de «colpir» mentalment la persona amb estímuls que requereixen respostes diferents. La segona tracta de fer respondre a situacions diferents simultàniament. Tot projectat en una pantalla.
Goldberg en parla en termes de talent i saviesa. Quan una persona és jove guanya en talent, en rapidesa mental. És l’edat d’absorbir nous camins, noves experiències i nous reptes amb passió i predisposició. La saviesa és la manera de respondre a les situacions de la vida d’una forma més serena i sintètica. Pràcticament podríem dir que és l’edat teòricament del «seny». En tot cas, l’autor recorda que moltes celebritats han tingut alguna lesió cerebral parcial durant la seva vida professional en edats avançades, però que la potència de reconeixement de patrons era tan alta que esmicolava el problema original.
Durant molt de temps s’ha pensat que la capacitat emotiva de l’home no residia en els lòbuls frontals i hemisferis cerebrals, però el gran avenç en la tecnologia aplicada al cervell demostra que no és ben bé així. De fet, tot està interconnectat i, sens dubte, la part frontal del cervell té relació amb la resposta emotiva. Quan un coneixement especialitzat arrela en el nostre cervell i fa mapes mentals amb altres conceptes i coneixements es genera una mena de xarxa cognitiva que a la llarga és com un punt que atreu noves connexions cognitives. Aquest pot ser tan potent que s’instal·la com a patró en l’hemisferi esquerre i pot ser tot un focus poderós de creativitat. La percepció atenta és, sens dubte, una clau d’entrada de coneixement que cal esmentar.
