A les seves darreres obres Vuillard ens acosta a moments claus de la història per camins insospitats, aixó és, referint i recreant, amb grans dosis d’erudició i ironia, moments clau que havien passat desapercebuts o als que l’estudi històric no els havia donat la importància que mereixien.
Així a Tristeza de la tierra s’apropa al genocidi dels indis americans a través de l’espectacle de Buffalo Bill que contractava indis que havien d’escenificar la matança del seu propi poble.
A L’ordre del dia ens relata una annexió grotesca d’Àustria per part de Hitler, quan l’exércit d’aquest encara era un nyap.
A 14 de Juliol ens refereix els esclats revolucionaris sagnants previs a la presa de la Bastilla.
Barcelona: Edicions 62, 2020
A La batalla d’occident ens relata els inicis de l’anomenada Gran Guerra (1914-1918): com la conjunció dels jocs d’aliances previs i l’atemptat regicida d’uns nacionalistes serbis adolsecents a Sarajevo fan possible l’esclat d’una guerra de trinxeres feixuga i absurda on es malbaraten milers de tones d’armament i milers de vides joves per avançar uns metres en un territori erm.
Tot agermanant poesia i història, faula i investigació Vuillard ens posa davant de la cruïlla eterna d’occident on el sentit del seu progrés és alhora la llavor de la seva pròpia autodestrucció.
2 Comments
L´ordre del dia em va semblar una meravella narrativa. La Batalla d´Occident em te encuriosit i ja trobaré el temps per gaudir de la seva lectura.
Encara no he llegit res d’aquest autor, m’ha cridat l’atenció ” Tristeza de la tierra”. Potser serà el llibre que comence en acabar el que tinc entre mans que per cert us recomano també “Argelagues” de la Gemma Ruiz 🙂