El director va ser una peça angular que dirigí tota l’operació d’escenografia ja que encarrega les maquetes de cada decorat i també amb l’attrezzista escull els mobles, la vaixella, etc així com amb el figurista tria les teles dels vestits.

Al 1889 apareix l’electricitat. A partir d’aquell moment, el teatre s’omple de jocs de llums. Pel que fa al decorat, durant molt de temps era una gran tela pintada penjada al fons de l’escenari. Artistes coneguts han pintat teles pel teatre com Matisse, Hockney, etc. La química entra de ple amb decorats fascinants simulant estàtues, roques. Estem a l’era del polièster i del plexiglàs. La seva lleugeresa els fan molt útils per escenaris teatrals.

Caryl Churchill es coneguda per tractar tres temes: el feminisme, l’abús de poder i la política sexual. Pel que fa al feminisme assoleix aspectes com la deshumanització que pateix la dona al moment d’acceptar roles masculins. És una dramaturga que ha treballat el performance i que ha estat la dramaturga resident del London’s Royal Court Theatre. També ha treballat el drama per la ràdio i la televisió.