El glamur és, sens dubte, una de les característiques que més defineix la figura i l’obra literària del periodista i escriptor barceloní Màrius Carol.
És autor, entre d’altres de Les seduccions de Júlia, una novel·la centrada en una dona que torna a Barcelona després de viure 20 anys a Nova York amb la missió de preparar un documental sobre la vida del geni empordanès Salvador Dalí, amb la qual va guanyar el Premi Ramon Llull.
I parlant de l’Empordà, Carol va novel·lar les estades de Truman Capote a Palamós, on l’escriptor va passar tres temporades (les primaveres i els estius de 1960, 1961 i 1962) escrivint A sang freda al seu llibre L’Home dels pijames de seda: tres estius de Truman Capote a Palamós (Premi Bertrana 2009). El primer lloc on el mític personatge es va hostatjar a Palamós va ser l’Hotel Trias i la beguda de la qual més n’abusava era el Dry Martini.
I de Dry Martini en trobareu al darrer treball publicat per Màrius Carol. I també de Bloody Mary, Margarita, Mojito… i fins i tot Mai Tai.
L’últim llibre d’aquest autor duu per títol Los cócteles imprescindibles. Recetas originales e historias originalísimas i està il·lustrat per la dissenyadora gràfica alemanya Susan Aumann (El sueño de Lubina i Vilma Bombay).
Aquesta interessant guia, a més de mostrar la recepta dels còctels més famosos, explica alguna anècdota de cadascun d’ells relacionada amb el món literari, musical o cinematogràfic.
Per les seves pàgines desfilen Carrie Bradshaw (Sarah Jessica Parker) i les seves amigues de la televisiva Sexo en Nueva York prenent Cosmopolitan, John Lennon i el seu Alexandra fet a base de crema de llet, crema de cacau i conyac, el Tequila Sunrise que va donar nom a una pel·lícula interpretada per Michelle Pfeiffer, Mel Gibson i Kurt Russell i el Whisky Sour, del qual William Faulkner era un gran fan.
Sabíeu que el primer còctel el va preparar Hipòcrates al segle V abans de Crist i avui més de 2.000 anys després, com diu el propi Carol, “la cocteleria es casi una religión que tiene legiones de fieles devotos, por eso son tan importantes los templos, aquellos lugares donde sirven los cócteles como en ningún otro sitio y tienen banda sonora”.
Jo m’he aficionat als còctels. A veure no malpenseu! El cap de setmana me’n prenc un, procuro anar variant i així en tasto de diferents. De moment el meu preferit és el caipiroska.
I els vostres favorits quins són???
A mi el Stanley Kubrick m’agrada bastant… amb mesura evidentment 😉
El meu és el Cosmopolitan, però el Daikiri o el Margarita tampoc estan malament 😉
L’afegeix-ho a la meva llista de desitjos! Pinta molt bé.
A veure si cau com a regal per al meu aniversari que ja s’acosta jeje