Morricone, Ennio. Malèna: colonna sonora originale del film. [S.l.] : RTI Music, p. 2000
En un poble d’Itàlia durant la Segona Guerra Mundial, un jove s’enamora d’una dona que és desitjada per tot el poble.
Aquesta és la premissa de la pel·lícula Malèna, dirigida per Giuseppe Tornatore l’any 2000, i interpretada per Giusseppe Sulfaro, Luciano Federico i Monica Bellucci en el paper protagonista.
Per la banda sonora de Malèna, Giuseppe Tornatore va contactar amb el seu compositor habitual, Ennio Morricone (Roma, 1928), un compositor molt lligat al gènere de l’spaghetti western i, sobretot, al director Sergio Leone.
La trajectòria musical d’Ennio Morricone arrenca als inicis dels anys seixanta fins a l’actualitat, i juntament amb Nino Rota són els grans representants de la música de cinema d’Itàlia.
Ha estat molt difícil triar una banda sonora d’aquest compositor romà, ja que hi ha moltes simfonies d’una gran qualitat com El bueno, el feo y… el malo, Por un puñado de dólares, Novecento, Una vez en… América. I un cop integrat al mercat nord-americà va destacar amb la música de La cosa, i sobretot amb les meravelloses músiques de La misión i Los intocables de Elliot Ness, per les quals va rebre una nominació a l’Òscar per ambdues.
A l’any 1988 es produeix la primera col·laboració amb Giuseppe Tornatore a la pel·lícula Cinema Paradiso, una gran oda d’amor al cinema i compta amb una música molt bella i elegant. Després de l’èxit obtingut per Cinema Paradiso, tant el director com el compositor van col·laborar junts amb més projectes que cal destacar com són El hombre de las estrellas, una altra carta d’amor al cinema i La leyenda del pianista en el océano, per la qual Ennio Morricone va guanyar el Globus d’Or l’any 1998 i Malèna.
A la banda sonora d’aquesta pel·lícula destaca el tema que sona durant les passejades de Malèna pels carrers del poble. És una música molt juganera que rep influència de les bandes de música dels pobles. Quan la música intenta reflectir l’amor idíl·lic entre el jove i Malèna trobem una música harmoniosa i emotiva, que se separa del punt d’amargor del desenllaç de la història, una música amb un to més dur.
Gràcies a la banda sonora de Malèna, Ennio Morricone va rebre la seva cinquena candidatura als Òscar. És curiós que el compositor romà no hagi rebut aquest premi en categoria competitiva. Però al 2007 va rebre l’Òscar honorífic a tota la seva àmplia trajectòria cinematogràfica musical.
Gaudiu d’una música excel·lent i descobriu un gran compositor.