González, José. Veneer. Imperial, cop. 2003
Una portada minimalista, va ser la imatge que va triar pel seu àlbum de debut aquest músic que, tot i el seu nom i aspecte físic, us sorprendrà saber que és suec.
Sí, no és cap broma. Els pares i la germana gran de José González, fugint de la dictadura militar de Videla, van marxar de l’Argentina el 1976 i es van instal·lar a Göteborg (Suècia) i allà, el 1978, José va néixer i créixer entre les influències hardcore dels grups nòrdics i l’escalfor de la música llatina de la seva família (menció especial per la influència de la música cubana en general, i de Silvio Rodriguez en particular). I compaginant la música amb els estudis de Bioquímica i Biologia molecular!!!
Va formar part de diverses bandes locals d’influència punk (Back Against the Wall, Renascence i Only If You Call Me Jonathan). Però no va ser fins el 2003 que va sorprendre a tothom amb un extraordinari primer àlbum en solitari
Veneer va ser un èxit de vendes i de crítica. Però tothom coincideix en destacar que el magnetisme de Jose González s’incrementa en els seus directes. Aquí teniu un exemple amb una de les millors versions que he escoltat del Love Will Tear Us Apart dels Joy Division.
Malgrat la seva senzillesa formal i musical, o potser gràcies a això, la seva música ja ha entrat a formar part de la cultura de masses en el sentit més ampli. Per exemple amb Far Away, que si sou aficionats als videojocs, us sonarà de la banda sonora de Red Dead Redemption, i que va ser premiada amb The Best Game Song 2010 Award:
Potser no havíeu sentit parlar mai de José González, fins que, com acostuma a passar, va sonar de banda sonora d’un anunci televisiu (per sort, i a diferència d’altres artistes com Nick Drake, no ha calgut esperar la seva mort!). És el cas d’aquesta versió del tema Heartbeats, del grup d’electrònica suec The Knife, que es va utilitzar per l’anunci del Sony Bravia:
Els seguidors “malalts” de la sèrie House segur que recordareu aquest episodi de la 4a temporada, on escoltem a José González fent una versió del Teardrop dels Massive Attack
Malgrat aquesta prolífica presència en diferents productes culturals, la discografia de José González és mínima. Després de l’èxit de Veneer (2003) no va publicar un segon àlbum fins el 2007: In Our Nature.
Aquesta mínima producció discogràfica potser es deu a que s’ha prodigat en gires, col·laboracions i projectes paral·lels, com JUNIP, amb els seus amics de tota la vida Elias Araya i Tobias Winterkorn. Amb aquesta formació han tret dos treballs: Fields (City Slang, 2010) i In Every Direction (City Slang, 2011). Per cert, Elias Araya és també l’autor de les caràtules dels discos de José González.
Però si voleu saber més de la extraordinària vida d’aquest home tan “normal” no us perdeu aquesta entrevista amb José González i Federico Egerstrand, un dels directors del documental: The extraordinary ordinary life of José González, que es va presentar a la edició 2010 del Festival Internacional de cine documental musical In-Edit Beefeater.
