Ottman, John. Superman returns: music from the motion picture. [S.l.]: Rhino, 2006

Una de les estrenes cinematogràfiques més importants d’aquest estiu és la nova versió del sperheroi que prové del planeta Kryptó, El hombre de acero (Zach Snyder,2013). Per aquest motiu recordarem la banda sonora de l’anterior pel·lícula del superhome, és a dir, Superman returns (Bryan Singer, 2005) amb música de John Ottman (San Diego, California, 1964).

La història de Superman returns es situa uns anys després dels fets narrats de la primera i segona pel·lícules de les que hem passat a entendre com a clàssiques, és a dir, Superman (Richard Donner, 1978) i Superman II (Richard Lester, 1980). A Superman returns, doncs, Kal-el torna a la Terra després de marxar a Kryptó perquè uns científics han descobert les restes del seu planeta d’origen. Després d’aquests anys fora, ha de readaptar-se i conviure de nou amb els canvis que ha sofert tant la humanitat, ja que la gent ha après a prescindir de la seva ajuda, com els seus amics del Daily Planet, com ara que Lois Laine està promesa amb un altre. Ara bé, hi ha un aspecte que no canvia: s’ha d’enfrontar un cop més amb Lex Luthor.

El director Bryan Singer va ser escollit per la Warner després de dur a la gran pantalla uns altres herois de la Marvel, els X-men i per compondre’n la banda sonora, el director va escollir el seu compositor de capçalera, John Ottman, que a més és el muntador de les seves pel·lícules. Qui millor que un especialista en ritme musical per ocupar-se del ritme narratiu?

Aquest compositor ha musicat totes les pel·lícules del director, tret de X-Men; ja que John Ottman estava immers en el seu debut com a director amb Leyenda urbana 2. Abans de fer Superman returns, John Ottman ja havia desenvolupat anteriorment les aventures de Los cuatro fantásticos (Tim Story, 2005) i X men 2 (Bryan Singer, 2003).

Per compondre aquesta banda sonora, el repte de John Ottman era, en primer lloc, respectar el tema inicial clàssic compost per John Williams per la primera aventura cinematogràfica del súperheroi i, després, que tota la música nova fos identificable també com a pertanyent a l’univers de Superman. Justament, el primer tema del disc és el tema clàssic de John Williams, com a títol d’homenatge. A més, els títols de crèdit de Superman returns són idèntics als de la pel·lícula de 1978.

A partir d’aquest referent, per a la resta de temes de la banda sonora van mirar d’aconseguir una sonoritat similar a la de John Williams tot i que amb personalitat diferent per tal d’aconseguir una continuïtat de pas entre el clàssic i el nou. Els casos de canvi o relleu de compositor en una segona pel·lícula són molt interessants  perquè el compositor de la segona no pot repetir ni copiar la partitura de l’anterior però hi ha de fer referència perquè és necessari que l’espectador identifiqui la nova música com a marcador del mateix context o univers alhora que hi aporta el seu punt de vista i estil personal.

És per això que és molt recomanable fer l’exercici de copsar l’evolució de la música dins de la saga d’en Superman al cinema i escoltar primer la banda sonora de John Williams per al Superman clàssic, després la música de John Ottman per al Superman returns i, a l’últim, la música de Hans Zimmer per a la recent El hombre de acero, ja sense tema mític compost per a John Williams per a la primera aventura cinematogràfica.

Si voleu endinsar-vos en les bandes sonores i l’estil del compositor John Ottman, són molt recomanables les bandes sonores de les pel·lícules Incognito (John Badham, 1997) Verano de corrupción (Bryan Singer, 1998), X-men 2 i Astro boy (David Bowers, 2009).