Què llegeixes habitualment Rocío? Quina és la teva lectura preferida?
M’agraden molt els gèneres fantàstics, sobretot les històries amb un puntet de terror i la ciència-ficció social. També llegeixo moltíssim còmic, en especial manga i independent americà. De fantàstic m’agrada molt l’autora britànica Tanith Lee i fa poc he gaudit molt de l’antologia d’autores catalanes Extraordinàries: Noves autores de l’insòlit. De còmic, recomano moltíssim Lo que más me gusta son los monstruos, de l’Emil Ferris, que tindrà segona i última part en el 2024 i que aviat es tradueix al català. També estic seguint un manga que barreja thriller, ciència-ficció i romanç d’oficina: Kowloon Generic Romance, de Jun Mayuzuki.

Quina opinió tens de les biblioteques i què és el que més t’agrada?
Em semblen uns espais increïbles, perquè fan moltes tasques a la vegada: a més de ser un tresor si t’agrada llegir i una font de consulta molt valuosa per professionals, fan molta comunitat, t’acompanyen a qualsevol edat i et donen un racó tranquil on passar una estona. A la ciutat gairebé ja no trobes espais així de relaxants on arrecerar-se, on no et demanin consumir i on et trobis com a casa.

Destacaries algun servei dels que s’ofereixen?
M’agrada molt consultar l’expositor de novetats en línia per veure què va arribant. Faig servir bastant els préstecs interbibliotecaris, dins i fora de la xarxa. I m’encanta el servei digital de Biblio Digital, on he trobat alguns llibres que necessitava consultar amb urgència i que podia tenir a la tauleta en cinc minuts. Com que actualitzen molt sovint els expositors digitals segons efemèrides i temes d’actualitat, ajuda molt a estar al dia del sector editorial i a trobar joies que t’havien passat per alt. I em penso que no tothom ho sap, però moltes biblioteques, com la Gabriel García Márquez, també tenen jocs de taula!

Ens podries fer alguna recomanació de lectura?
Primavera fosca, de l’Unica Zürn. És un llibre de ficció amb un rerefons autobiogràfic que no arriba a cent pàgines i es pot llegir d’una tirada, però omple i obsessiona com si fos un totxo de novel·la. Sense poder dir gaire per no esguerrar la trama, la història és molt tràgica i està escrita amb un estil que sembla senzill, però que dona peu a unes imatges molt potents. L’edició de Wunderkammer és una meravella i la traducció de la Núria Molines fa de bon llegir. El llibre inclou un text sobre el context biogràfic de l’autora i un diari de lectura de l’escriptora Eva Baltasar. A mi em va fer venir ganes de llegir tota la bibliografia de l’autora.

Explica’ns una mica el teu perfil personal i “bibliotecari” (ets usuària habitual de la nostra biblioteca, quina relació tens amb ella…)
Soc traductora especialitzada en traducció literària i audiovisual, tot i que també treballo en el món editorial fent informes de lectura. Com que sempre m’ha agradat llegir, em van apuntar de molt petita a la biblioteca i estic acostumada a anar-hi sovint, sigui per fer consultes puntuals a les sales per temes de feina o per emportar-me material en préstec. Visc a la Verneda, de manera que la Gabriel García Márquez és la meva biblioteca de referència i la prioritzo quan busco material. Noto que l’edifici s’ha convertit en un punt de referència al barri i tenir-la a prop m’ha fet plantejar el propòsit de llegir més literatura llatinoamericana. De tant en tant, també visito Ignasi Iglésias -Can Fabra pel fons especialitzat de còmic i la Biblioteca El Clot – Josep Benet perquè tenen molt material d’editorials petites.