L’Alba Cardona visitarà la biblioteca Francesc Candel durant la jornada Marinacòmic
Sembla mentida, però ja portem tres, (tres!), edicions del Marinacòmic, les jornades dedicades al còmic que celebrem a la biblioteca Francesc Candel cada dos anys. En aquesta tercera edició, ens visitaran autors com: Pere Pérez, dibuixant consagrat al mercat nord-americà de superherois que en l’actualitat està treballant per a Marvel Comics, Sagar Forniés, autor d’obres com El Síndrome de Stendhal o Intisar en el exilio i Alba Cardona, una jove promesa a qui li dediquem l’entrevista d’avui. Som-hi!
-Quan et vas convertir en lectora de còmic o de manga? Va ser de petita o de gran?
De petita vaig enganxar l’època del canal de TV del 3xl, i com la majoria de la meva generació, vaig créixer veient els animes que ens arribaven. Això em va portar a començar a comprar còmics i a dibuixar els meus personatges preferits des de ben petita.
-I com vas fer el pas de llegir còmic a decidir “vull dedicar-me a això professionalment”?
No hi havia gaire informació sobre la professió de dibuixant de còmics, així que quan em va tocar decidir cap a on professionalitzar-me, em vaig decantar per una carrera relacionada amb el guió. Tenia clar que volia dedicar-me a alguna cosa creativa, però la carrera no em va fer el pes i va ser llavors que vaig decidir estudiar a l’Escola Joso per portar el meu hobby una mica més enllà.
-Sembla que el teu estil està bastant influenciat pel manga. Ens podries parlar una mica sobre quins són els teus referents artístics i perquè aquests en concret?
Dec ser molt nostàlgica, perquè els animes del 3xl i les pel·lícules de l’Studio Ghibli que veia de petita em van marcar molt fort i encara són els meus referents. Vaig continuar llegint manga i així ho he fet tota la vida, continuo descobrint nous autors i històries que m’aporten molt en l’àmbit creatiu. També m’agraden altres formats i narratives com el còmic indie americà, però la major part de la meva estanteria conté manga.
-No és gaire habitual que una novel·la juvenil acabi adaptant-se al còmic. Com va sorgir el projecte de “La Chica invisible“? Coneixies l’obra de Blue Jeans abans que t’encarreguessin l’adaptació de la seva novel·la?
En el Còmic Barcelona de 2018 vaig presentar un dossier a l’editorial amb mostres de treballs que tenia fets, i al cap d’uns mesos em van proposar fer l’adaptació de “La Chica invisible”. Jo no coneixia l’obra de Blue Jeans, així que la primera vegada que em vaig llegir el llibre ja el vaig llegir sabent que l’adaptaria.
-Quines diferències has trobat (si és que n’has trobat alguna) entre el públic de l’adaptació de “La Chica Invisible” i el dels altres còmics que has fet?
En Blue Jeans té un públic que viu molt les seves novel·les, i això es nota molt, tant per les xarxes socials com en persona. M’encanta que m’escriguin els lectors per dir-me que els ha agradat l’adaptació! Amb “Shion” de Planeta Manga també he pogut tenir un contacte més personal per les sessions de firmes, i amb el públic de “Mean Girls: Senior Year” no hi he tingut pràcticament contacte, ja que només es va publicar als Estats Units i durant la pandèmia, així que no puc comparar massa.
-Tenint en compte que “La Chica invisible” és una trilogia, hi ha plans per continuar adaptant els altres dos llibres en format còmic?
De moment no ho sabem, serà una decisió editorial i anirà en funció de les vendes del primer.
-Veiem que tens Twitter (@arubashi) i Instagram (@arubashi). Quina és la teva relació amb les xarxes socials com a professional del còmic? Les trobes útils com a aparador per la teva feina o et consumeixen molt de temps?
Són útils per donar a conèixer el teu treball tant a editors com al públic en general, però tampoc ho són tot. Últimament, s’està parlant molt del fet que l’algoritme no ajuda als petits artistes a guanyar seguidors, i, d’altra banda, també s’ha parlat d’editorials que t’exigeixen molts seguidors per publicar-te. Em sembla que tot això és anar massa lluny, ja que per mi, les xarxes socials són un aparador on mostrar el nostre treball i un lloc on poder tenir contacte directe entre els autors i el públic. Trobo que això últim fa que la relació amb els autors nacionals sigui molt més rica, perquè quan jo vaig començar a llegir còmic no hi havia aquestes xarxes socials i no coneixia gaires autors nacionals. He conegut molts autors gràcies a les xarxes, així que jo em quedo amb les coses positives que ens donen.
-Quin és el personatge de còmic (si és que hi ha algun!) amb el que t’encantaria treballar i per què?
Uf… És una pregunta difícil. Com a fan m’encantaria treballar dibuixant als meus personatges preferits (Sakura la caçadora de cartes, Ranma, qualsevol d’Atelier of Witch hat…), però com a autora em donaria una mica de vertigen perquè són molt famosos i estimats per tothom, però seria genial.
-Com autora jove amb molta projecció, com t’agradaria veure’t en cinc anys?
Tinc alguns projectes personals en ment, així que m’agradaria que algun veiés la llum en els pròxims anys.
-Ens podries parlar dels teus pròxims projectes?
Estic preparant un projecte de manga i tinc alguna cosa més en ment. De moment estic en una fase inicial i ho vaig fent pel meu compte, així que no puc donar massa informació, però ara per ara m’estic enfocant a la narrativa manga al 100%.
Ha estat un gran plaer poder conèixer millor a una dibuixant amb tant de talent. I recordeu, que, si us heu quedat amb ganes de més, us esperem el pròxim dia 24 de març de 17:00 a 20:00 hores a la tercera edició del #Marinacòmic.
![Els més prestats [2015] Novel·la Juvenil](https://bibarnabloc.cat/wp-content/uploads/2016/02/Novela_Juvenil.jpg)
