Un personatge, segons els mètode aristotèlic, té dues característiques que acaben definint la trama. Un personatge té la seva HARMATIA. El personatge ha de tenir una coherència entre el diàleg i l’acció o línia de conducta. També el seu comportament i condició ha de ser versemblant. El personatge a l’obra de teatre mostra “canvis de fortuna”. Aquests canvis de fortuna provenen de la seva HARMATIA, és a dir, del problema fonamental del personatge que té com a imatge: una errada, un inconscient, un defecte.

El personatge conforme va escenificant, mostra l’ANAGNORISIS. És el moment a partir del qual el personatge reconeix la seva HARMATIA. I és el moment de l’alliberament o de la decisió radical que deixa anar en el epicentre del desenllaç.

Tot això està molt relacionat amb termes mes quotidians per nosaltres com a la motivació, la intenció, la lluita o el desig. De tot en parlarem.

Shakespeare és un exemple clar de versatilitat i d’home afortunat en un aspecte que us comento. Set anys després de la mort de Shakespeare, les seves obres van ser recollides en un primer foli, així es com es coneix la impressió primera. Va ser afortunat de poder transmetre i no perdre’s en un sol format tota la seva obra. Dues recomanacions que us faig, vegeu aquest article on s’explica:

I vegeu l’article que vaig publicar arran del comentari d’una de les seves obres La tempesta on trobareu un petit esquema de les línies d’algunes de les seves obres.