Formiguera, Pere
Es diu cos: vocabulari corporal per a nenes i nens
Barcelona: Barcanova, 1996

En poc temps la Fotografia catalana ha perdut dos dels més grans representants. A la mort accidental de Paco Elvira cal afegir la recent desaparició de Pere Formiguera, l’obra del qual, perquè us en feu una idea, es troba dipositada en col·leccions permanents del MNAC, el MACBA, el MoMA, o el Reina Sofia.

Però en aquesta ocasió us vull parlar del Formiguera com a pioner en la utilització de la fotografia en la literatura infantil i juvenil.

En una entrevista publicada a la desapareguda revista Bloc, Pere Formiguera es pregunta perquè hi ha tan poca fotografia infantil, sent com és una tècnica tan adequada per a la ment dels infants. Tot seguit ens explica com van començar els seus primers projectes per a utilitzar les possibilitats de la fotografia per a il·lustrar contes.

Així va sorgir El Petit Polzet.

Més endavant, es va plantejar un projecte més arriscat: un llibre per a explicar el cos humà als infants substituïnt els típics dibuixos per fotografies. El resultat és “Es diu cos” amb el qual va guanyar el premi Innovació a la Fira Internacional del Llibre de Bolonya l’any 1996.

Es tracta d’un llibre de gran format, d’aquells que a les biblioteques mai el trobareu al seu lloc (el cos humà) perquè no hi cap. Però us ben asseguro que el trobareu.

Només obrir el llibre ja trobem un regal: el pròleg de Francesco Tonucci que ja ens prepara pel que estem a punt de descobrir:

“En la màgia d’aquestes fotografies de Pere Formiguera, cada una de les parts del cos sembla una escultura, un quadre, un paisatge. Són suaus, es poden moure i en saben fer tantes, de coses… Els cabells serveixen perquè te’ls despentinin; la boca, per xiular; les orelles, per penjar-hi un parell de cireres; el polze, per fer sonar el timbre de la bicicleta….

…. Totes les parts del cos són importants, útils i boniques, però la cosa més bonica és que el cos “està fet tot enganxat”, com em va dir una vegada un nen de la teva edat…

…. Totes les parts del cos se senten bé juntes i pateixen juntes. Tu no tens un cos: tu ets un cos. I amb el cos coneixes, descobreixes, explores i sobretot, jugues…”

I així, des del cap fins als peus, el llibre va descrivint una a una les diferents parts del cos amb una fotografia d’un infant i la descripció de perquè serveix cada una. Al costat de la fotografia, que acostuma a ocupar una pàgina sencera, la descripció juga amb la tipografia, la ironia i la tendresa i permet la interacció de l’adult amb l’infant per anar descobrint junts les parts del cos

Per finalitzar, el llibre ens ofereix un apèndix amb un extensíssim i impagable recull de refranys, expressions, frases fetes, endevinalles, creences, poesies, contes, cançons, jocs… per a cada una de les parts del cos.

Ja veus si en té de parts diferents, el COS. I cada una  serveix per alguna cosa. I totes tenen el seu nom, que convé saber. I no oblidis que el COS és una meravella. que és únic i que és teu. I per això, has de cuidar-lo molt, rentar-lo quan s’embruti, i procurar que no es faci malbé. Perquè només en tens un i t’ha de durar tota la vida.

Podeu trobar aquest primer, i tots els altres números que es van publicar de la revista Bloc “en paper” al Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil, situat a la Biblioteca Xavier Benguerel

I gràcies al blog Llibres al Replà, he descobert que també es pot accedir online.

En aquest primer número dedicat íntegrament a la Fotografia podeu trobar, a més de la entrevista que Teresa Duran va fer a Pere Formiguera, més articles que analitzen altres exemples d’autèntiques joies de l’aplicació de les tècniques fotogràfiques a la literatura infantil i juvenil

M’agradaria retre un homenatge a Pere Formiguera amb una reflexió de John Berger:

“La vista arriba abans que les paraules. L’infant mira i veu abans de parlar” Gràcies Pere!