Oldland, Nicholas. El castor estressat
Sant Cugat del Vallès : Símbol, 2011

Aquí tenim una nova història del Nicholas Oldland sobre un habitant del bosc força peculiar. Aquesta vegada ens trobem amb un castor una mica maldestre a l’hora de construir la seva presa. El títol ja ens dóna alguna pista així com el primer paràgraf del conte: “Hi havia una vegada un castor que estava tan estressat que sempre anava molt de pressa, no pensava gaire bé el que feia i actuava com si estigués sol al bosc”. Ja us podeu imaginar les conseqüències de tot plegat.

Si us van agradar L’ós que abraçava els arbres i L’ant a qui deien Ni-Ni, del mateix autor, aquest conte us farà somriure de nou i pensar en com actuem i què passa quan ens oblidem dels qui ens envolten en aquest món.

Una història divertida per mostrar als més petits la importància de respectar els altres. Saber rectificar i corregir els nostres errors de la manera més adient, és el tema d’aquest conte així com saber demanar perdó i acceptar les disculpes dels altres.

Amb unes il·lustracions magnífiques, aquest conte us serà molt útil per sensibilitzar l’infant i per passar una estona divertida. Hi ha imatges amb les quals és inevitable somriure com per exemple aquesta:

És curiós, he llegit que durant molts anys l’autor es va dedicar a dissenyar dibuixos per a pijames. Diu que li feia molta il·lusió poder crear contes infantils i així endur-se’ls al llit. Un bon complement per als seus pijames. No sé si és veritat o mentida però m’agrada la idea. Aquí us el deixo explicant un dels seus contes a una colla d’infants.

Que el disfruteu tan o més que jo.