Francesc Bon és economista i usuari habitual de la Biblioteca Agustí Centelles. El seu gran interès pels llibres ens porta a descobrir que és un dels col·laboradors habituals del blog Un libro al día, un projecte amb més de 260.000 visites mensuals i referent per a molts lectors i editorials.
 

 
La seva bona disponibilitat ens anima a fer-li algunes preguntes:
 

Quins són els inicis d’Un libro al día?

El blog el posa en marxa el 2009 un grup d’alumnes del Taller Literari de Deusto, tots bascos i que ara estan escampats pel món. Ho fan per comentar les lectures que fan, sense cap pretensió concreta, en tot cas perquè no veuen a la xarxa un blog literari que actuï de forma independent.

Com arribes a formar part del projecte?

Cap a mitjans del 2012, els hi faig arribar unes quantes ressenyes de “prova” que van publicant. Després em proposen col·laborar de forma fixa, cosa que faig des de setembre del 2012. Ara mateix dec portar unes 300 ressenyes amb la meva signatura.

Quants col·laboradors sou actualment?

Sis fixes, alguns des de l’inici i d’altres incorporats més tard: molt heterogeni tot. Però anem intercalant col·laboracions esporàdiques. Complir el ritme ens ho requereix.

Com us organitzeu perquè cada dia hi hagi una opinió?

No hi ha una “organització”. Cadascú llegeix el que vol i, en funció d’aquest ritme i les tries de cada col·laborador, es van publicant les ressenyes. Cap organització, deixa’m que insisteixi. Cadascú lliurement tria els llibres sense cap altra premissa que el fet que el llibre no hagi estat ja ressenyat al blog. També, per tant, cada col·laborador expressa la seva opinió i aquesta no s’altera per res. No hi ha línia a seguir ni res d’això: la independència és capital.

Visites altres blogs? Quins són els teus referents?

Llegeixo tota classe d’informació literària tan física com a la xarxa. No tinc referents concrets, vaig on em porta la intuïció o la pura casualitat. Per trobar noves idees és important triar i remenar. I contrastar opinions: els interessos particulars, col·lectius i empresarials rauen amagats per tot arreu. Després un ha d’estar pendent també de les novetats, i ara mateix molts escriptors tenen blogs, publiquen a mitjans. Mai es pot parar.

Què caracteritza el blog? Què aporta aquest blog a diferència d’altres?

La característica més notable ve definida al nom: és el compromís de la ressenya diària. Se sol comentar que som un blog més aviat “benèvol”, però diria que els que hi publiquem volem, sempre, trobar i llegir bons llibres. De totes maneres, si t’equivoques i s’ha de “desrecomanar”, es fa. Després la reacció del lector sempre és benvinguda. Som considerats amb els comentaris, encara que al món literari és difícil; en quant disposes d’un cert renom, estàs al mig d’alguna polèmica.

A més del blog, utilitzeu altres xarxes socials?

Tenim gairebé 7000 seguidors a FB i ens acostem als 30000 a Twitter. Es fan servir per recolzar, promocionar i complementar el blog; de vegades, també, per posar en marxa iniciatives o fer mullader.

Quina és la resposta del públic?

De moment, boníssima, i de forma creixent, en visites i en comentaris que solen estar raonats.

Quantes visites rebeu al mes?

Estem al voltant de les 270.000 mensuals. No hem parat de créixer mai en més de set anys. Fa temps disposàvem d’una eina -ja no existeix- i vam estar en posicions dins dels 10 blogs més influents de literatura en espanyol. Ara no sabem on estem, és un enigma.

En què creus que es diferencien les teves opinions?

Les meves en particular suposo que no són tan acadèmiques o arrelades tècnicament com les de persones formades en literatura o filologia. En el meu cas intento adreçar-me a un conegut per transmetre una opinió clara i contundent, que no vol dir que sigui la millor, però m’estimo més ser directe.

Com fas la selecció dels llibres? En què et bases per triar-los?

Un altre cop m’he de referir a l’anarquia: estic pendent de les novetats, però també puc funcionar a través de referències, concentrar-me en un autor o moviment, o simplement trobar un llibre a un prestatge i decidir-me per aquell. I si m’agrada indagar en l’autor, llegir-ne més, veure qui l’influeix i seguir el fil… No acabes mai, però d’això es tracta.

Quina relació té la biblioteca amb la teva aportació al blog?

Per detalls com els de la meva resposta anterior, la biblioteca és fonamental. I gràcies al fet que és a dos minuts de casa, és clar. Des que fa cinc anys es va obrir, he agafat en préstec més de 600 llibres, i no tots els vaig acabar ni els vaig ressenyar. Però la possibilitat de tenir-los, d’accedir a ells de forma tan senzilla, és fascinant, i això només és possible amb biblioteques públiques.

Què ha aportat a la teva vida la participació en aquest blog?

De tot: contactes amb persones d’inquietuds semblants. “Riquesa espiritual”, millora cultural, entreteniment, gaudi, un profit difícil de descriure, però qui llegeix sap a què em refereixo.

Ens recomanes un llibre?

I tant. Una mania personal: de Roberto Bolaño tothom recomana sempre 2666 o Los detectives salvajes, però jo sempre començo per Estrella distante. L’he llegit, recomanat i regalat com cap altre. Una novel·la perfecta de menys de 200 pàgines que tracta del mal absolut i la revenja necessària, prodigiosament escrita i molt accessible. Una porta d’entrada magnífica, no sols a l’escriptor xilè sinó a la literatura amb majúscules.

Què esperes d’una biblioteca pública?

Ben bé el que hi trobo. Pot ser que funcionés més dinàmicament amb l’usuari. Que fes més soroll, simbòlicament, al barri. Perquè tothom hi entri. No només jubilats a llegir el diari i estudiants a preparar parcials. Que proposés lectures de qualitat d’una forma més invasiva. Que tingui pes a l’entorn. Potser és el nostre tarannà, però tot just fa un any i escaig que parlo més sovint amb el personal i ens recomanem coses i les comentem. Però no dic que algú no consideres tot això com massa invasiu. Malauradament, em sembla que la cultura avui en dia només té futur si es passa per la cara de la gent com una cosa que els alterarà per bé. La passivitat no funciona.

Quina pregunta t’agradaria que t’haguéssim fet?

Respondria a aquesta pregunta exacta, paraula per paraula:

Què nassos s’ha de fer perquè més gent llegeixi?

Fins ara, la millor resposta que sóc capaç de trobar és la de prohibir llegir. Desestimades multes i condemnes, potser seria útil tancar biblioteques i llibreries i escampar el rumor que se n’obren de clandestines.