Avui tenim el privilegi d’entrevistar en Pere Pérez, un jove  dibuixant del barri de la Marina amb una sòlida carrera professional als Estats Units. Editorials tan importants com Marvel Comics, D.C. Comics o Valiant li han confiat alguns dels seus personatges insígnia, com en Batman o en Superman. No només això: un dels darrers còmics en què ha col·laborat, Faith, ha estat considerat dels millors que es va editar l’any passat. En Pere Pérez participarà a #Marinacòmic, les jornades dedicades al món del còmic que es duran a terme els pròxims dies 15 i 22 de febrer a la Biblioteca Francesc Candel. Més endavant us anirem desvetllant les sorpreses que us esperen en aquestes jornades. De moment, us deixem amb aquesta interessant entrevista.
 

Com i quan vas descobrir els còmics? Quan vas decidir que t’hi volies dedicar professionalment?

De petit llegia molts còmics, sobretot humorístics com Mortadelo, Astèrix, Zipi y Zape, Superlópez, i alguna cosa de còmic americà. Recordo que em va donar molt fort per a G.I. Joe, les Tortugues Ninja, Transformers i Bola de drac, més endavant. Bàsicament còmics de sèries de dibuixos o de ninos que m’agradaven. Ho vaig deixar una temporada i a l’institut em vaig tornar a enganxar, llavors sobretot al còmic americà, a sèries com Spiderman, Spawn o qualsevol cosa relacionada amb els X-Men. Va ser en aquesta època quan vaig decidir que volia que el meu futur professional passés per aquí.
 

Ara ets un professional reconegut mundialment, però ens agradaria saber si et va costar arribar a la teva posició actual a la indústria.

Els inicis són durs per a la majoria de dibuixants. Cal molta pràctica prèvia a la primera publicació, en feines poc o res remunerades. En el meu cas diria que va ser un període d’uns cinc anys fent pàgines de mostra per al mercat americà intercalades amb unes quantes pàgines per a publicacions espanyoles com Bulldamn City o Penthouse Comix i feines de caricaturista en festes o de professor de dibuix a l’Escola Joso o al Centre Cívic Casa del Rellotge. Fer el salt del mercat nacional a l’americà és el més difícil, però des del moment en què vaig començar a treballar allà, he estat sempre bastant ocupat.
 

El que hauria de fer és dibuixar molt, i el que no ha de fer és no dibuixar. Es necessita pràctica, i no s’ha de deixar que et desanimi ningú, ni els editors que et rebutgen, ni els projectes que no surten, ni cap dels diferents obstacles que van sortint pel camí.
 

Quin és el teu personatge de còmic masculí favorit? I femení? Perquè has triat aquests?

Ara mateix diria que no tinc predilecció especial per a cap personatge. Tots els còmics que llegeixo els escullo en funció del dibuixant i sobretot del guionista. He llegit molts còmics dolents de personatges que m’agraden, així que em deixo portar pels autors.
 

Gràcies a la teva feina, viatges per tot el món. Has notat diferències entre els afeccionats dels còmics de diferents països? I semblances?

Hi ha de tot a tot arreu, però potser sí que sembla que a Espanya hi ha una actitud menys “respectuosa” cap als dibuixants. Com ja he dit hi ha de tot, i no m’agrada generalitzar, però aquí trobes molt més l’aficionat ocasional que ve a una sessió de signatures teva sense haver comprat el còmic que estàs promocionant, amb un foli en blanc esperant aconseguir un dibuix només perquè és gratis.
 

Has desenvolupat gran part de la teva carrera als Estats Units d’Amèrica, però ens  agradaria saber si algun cop has treballat pel còmic europeu. Es treballa igual al mercat americà i a l’europeu?  Si la resposta és que no, t’agradaria provar-ho en algun moment?

He publicat uns quants còmics a Espanya, però suposo que per europeu et refereixes al mercat “franco-belga”, que és l’únic mercat que pot ser considerat com a tal, ja que l’espanyol no és un mercat del qual es pugui viure. I sí, suposo que en algun moment m’agradaria publicar un àlbum europeu.
 

Avui en dia, els còmics s’han popularitzat, deixant de ser minoritaris. En el passat, vas pensar que això podria passar? Com estàs vivint l’actual boom de les pel·lícules i sèries de televisió basades en còmics? És un factor que afegeix pressió a la teva feina o et motiva per donar el millor de tu mateix?

No ho hauria imaginat mai. Al principi m’emocionava veure adaptacions dels personatges que havia llegit a altres formats, però ja hem arribat a un punt en què això no és una garantia que m’hagi d’agradar. He vist adaptacions de còmics que m’encanten que m’han decebut molt i al revés. Suposo que quan converteixes alguna cosa en “mainstream” eventualment s’acaba diluint molt el missatge original perquè li acabi arribant al màxim de públic i perd l’interès. Pel que fa a la meva feina, no em canvia res, són dues coses diferents.
 

Hi ha algun còmic que t’agradaria que adaptés en forma de pel·lícula o sèrie i que encara no s’hagi fet? Quin i per quin motiu?

Doncs no ho he pensat gaire. Donant una ullada ràpida a la meva prestatgeria de còmics, diria Torpedo o The Authority. O qualsevol dels que he creat jo, com Guerreros Urbanos o Shaolin Mutants.

Aquesta pregunta va amb trampa. “Còmic” és sinònim de “novel·la gràfica”?

Buf. Aquesta és una discussió que no m’interessa en absolut. És pura semàntica.
 

Per finalitzar, ens podries parlar dels teus projectes actuals i/o futurs?

Doncs actualment estic treballant en un nou projecte per a Marvel Comics, Deadpool vs. Punisher. També tinc començada la segona part de Shaolin Mutants i alguna altra cosa que em ronda el cap.
 

Els esperarem amb moltes ganes, Pere. I vosaltres, no deixeu de consultar la pàgina web o el facebook de la Biblioteca Francesc Candel per esbrinar més sobre les jornades #Marinacòmic!