El monstre va ser concebut a Ginebra durant el fred estiu de 1816. Mary Wollstonecraft Shelley, el seu marit el poeta Percy Bysshe Shelley, Lord Byron i John Polidori, reunits en Vila Diodati, s’entretenien amb lectures fantasmagòriques i van decidir crear cadascun la seva pròpia història. D’aquestes fèrtils nits d’estiu va néixer El Vampir de Polidori, com a expansió d’un relat inacabat de Lord Byron. I, arran d’un malson de Mary Shelley, va començar a gestar-se Frankenstein.
Frankenstein o el modern Prometeu és una obra polièdrica. Tots són arestes d’una mateixa figura: l’autora, els seus amics, els seus familiars, els personatges, el monstre i les seves representacions posteriors. Tots formen part d’un mite que ràpidament va instal·lar-se en la mentalitat col·lectiva expandint-se en diverses representacions.
Més enllà de l‘ésser creat amb trossos de cadàvers, Mary Shelley va despertar el monstre que tots portem dins. L’ésser fraccionat que busca unitat. L’ésser buit, que és construït, posseït, nomenat i dominat per un altre, la vida del qual es converteix en un trajecte que li porta a convertir-se en únic i solitari.
Aquesta és una novel·la que no té res a veure amb la imatge projectada de monstre amb caragols en el cap. Cal llegir-la per conèixer de primera mà els sentiments que desperta aquesta obra moderna i absorbent. La criatura de Víctor Frankenstein, que s’apropia del nom del seu creador, és “ bella”, aprèn a parlar i ho fa amb gran eloqüència. És un ésser fort, de sentiments profunds que es troba perdut en un món que intenta comprendre. Però sobretot és un ésser condemnat a la solitud i aquesta és la gran tragèdia d’aquesta història.
Mary Shelley s’avança a la seva època amb aquesta idea de concepció moderna, de donar vida de manera artificial i Frankenstein és considerada la primera obra de ciència-ficció. Aquest llibre, que va ser censurat en diverses ocasions per considerar-se “indecent i obscè”, en l’actualitat és un clàssic de la literatura de terror-misteri.
Profundament gòtica, visionària i atrevida. Frankenstein és una novel·la que va trencar els cànons de la seva època. Encara que els personatges principals siguin homes, la visió femenina de la creació de la vida, de la concepció i la destrucció, està present en tots els passatges i això la converteix en encara més moderna. Perquè quan Robert Walton enyora un amic, és Mary Shelley qui ens està deixant els seus pensaments més íntims. Ella és l’aventurer, el jove científic solitari, el monstre dolgut que clama venjança.
La seva vida va ser molt dura. Mary Shelley sabia bé el que significava donar vida i perdre-la tràgicament. Tan sols un mes després de la seva estada en Vila Diodati, la seva germana Fanny Wollstencraft, es va suïcidar amb làudan. Aquell mateix any Harriet Shelley, primera dona del poeta va ser trobada ofegada en el riu Serpentine. El mateix dia en què la primera edició de Frankenstein va ser publicada, la família Shelley va viatjar a Itàlia i en els dos anys següents els seus dos fills van morir de febre i malària respectivament. L’última tragèdia, la que va acabar d’enfonsar a l’escriptora, va ser la mort del seu estimat Percy Shelley ofegat en el golf de Spezia.
Frankenstein o el modern Prometeu, una història violenta, commovedora i moderna que cal llegir.
8 Comments
“Remando al viento” transmet la poesia esfereïdora, adolorida i la soledat de l’obra de Shelley.
Crec que una donaen aquell temps que fos escriptora ja era tot n repte, pero si a mes a mes un dels seus millors amics era en Lord Byron, havia de tenir un esperit absolutament obert. La seva imaginacio al crear el seu monstre Frankentein es fora dels anals de la literatura d’aquell moment. Es una obra esfereidora pero a la vegada plena de tendreca. Es voler resurgir a un esser de la mort per convertir-lo amb un home especial. Pero la tragedia es la finalitat d’una obra unica i irrepetible. Quan llegeixes el llibre t’adones tambe de les circunstancies que van portar a l’escriptora acrear una obra aixi. La seva soletat
“Remando al viento”, una gran pel·lícula de Gonzalo Suárez, multipremiada, amb uns actors increïbles. Excel.lent el treball de José Luís Gómez.
“Rowing” cap el vent de l´exaltació romàntica de la llibertat, envolcallats per una estètica intrigant i bella. I com diu un dels personatges de la pel.lícula: “El millor poema sería el que donés vida a la matèria”.
Nada más aterrador que experimentar emociones y sentimientos más allá de nuestra capacidad. Solo un monstruo podría “renacer”, borrando lo aprendido, y atreverse a vivir dejándose dominar por el amor, la pasión, el desengaño o la venganza… Creo que Mary Shelley nos habla en Frankestein, de la represión, que se escapa a través de una creatividad científica – o literaria – que puede conducir a la destrucción. Una obra fascinante y siempre vigente, pues nos habla de la naturaleza humana, temerosa y transgresora, con tantas ganas de volar y a la vez con tanto miedo.
Frankenstein va ser dels primers llibres que vaig llegir ; em va atrapar amb la seva escriptura, sorprendre al conèixer l’autora i alimentar el desig de llegir.
Fascinant quan vaig veure la versió antiga en blanc i negre de petita. Va ser la primera pel·lícula que em va desmuntar el binomi bueno y malo on els monstres sempre estaven a un cantó. La tendresa, la pietat, la impotència davant una injustícia són sentiments que units a un “monstre” se’m van despertar d’una manera completament diferent. Aquesta història directament em va fer créixer
Crec que és un llibre pesat, dramàtic i que el verdader monstre es Frankenstein, el creador de la persona feta a partir de restes. Es un llibre amb les emocions i els sentiments mal elaborats, un reflexe possiblement de la enormement dramàtica vida de Mary Wollstonecraft Godwin. Y que seria encara més dramàtica després d’escriure l’obra. En molts aspectes es cruel, incoherent i amb relats incrustats que no porten a res. Una excusa per treure molts sentiments sense sortida en una societat puritana i reprimida.