Goldenthal, Elliot. Frida: music from the motion picture. Hamburg: Deutsche Grammophon, 2002
Portar al cinema la vida de la pintora mexicana Frida Khalo era un projecte personal de l’actriu Salma Hayek, que un cop establerta al cinema americà va fundar la seva productora, Ventana rosa, i va dur a la gran pantalla la biografia de la pintora escrita per Hayden Herrera. Així va néixer la pel·lícula Frida (Julie Taymor, 2002).
Julie Taymor és una prestigiosa directora teatral que va guanyar el Tony a la millor direcció per l’obra d’El rei lleó. La directora va col·laborar amb el seu marit i compositor habitual, Elliot Goldenthal, per crear la banda sonora.
Elliot Goldenthal (Nova York, 1954) és un compositor que prové del món teatral i li agrada descobrir noves sonoritats, tal i com ho va demostrar en els inicis de la seva carrera cinematogràfica amb títols com Alien 3 (David Fincher, 1992) i més endavant a Esfera (BarryLevinson, 1998). Però la banda sonora que el va consagrar dins del món cinematogràfic va ser Entrevista con el vampiro (Neil Jordan, 1994), per la qual va rebre la seva primera nominació a l’Òscar. Dos anys més tard va tornar a ser finalista a l’Òscar gràcies a la música irlandesa de Michael Collins (Neil Jordan, 1996). Finalment gràcies a Frida va obtenir l’estatueta a la millor banda sonora i una altra nominació per la cançó Burn it blue cantada per Caetano Veloso i Lila Downs.
Per a Frida Elliot Goldenthal va composar una música d’arrel mexicana i va usar instruments tradicionals del país centre americà. S’agraeix la incorporació de la veu de Lila Downs en alguns fragments instrumentals.
També cal destacar l’ús de una sonoritat estranya quan es visualitzen quadres de la pintora o quan trobem algun quadre animat amb l’aparició de Salma Hayek dins d’ells. El fragment musical més destacat és La calavera.
És un fet curiós la inclusió del tango La alcoba azul, cantat per Lila Downs en un moment de la pel·lícula que apareix la cantant.
Un altre fet a destacar són les cançons mexicanes cantades per Lila Downs, Chavela Vargas i la pròpia Salma Hayek.
Si voleu aprofundir amb aquest compositor, podeu descobrir les bandes sonores d’Entrevista con el vampiro, Michael Collins i Tiempo de matar (Joel Schumacher, 1996).
També podeu gaudir el fragment The floating bed:
5 Comments
Una banda sonora molt interessant
L’escolto molt sovint. És magnífica! Agafen ganes de viatjar a Mèxic!!!
Una banda sonora molt bona, una barreja d’estils i idiomes molt interessant!
Una banda sonora magnífica.
Al voltant d’aquesta dona tan especial, la Frida Kahlo, tot és sempre molt engrescador. He vist un parell de peces de teatre sobre ella molt interessants, però el que us volia recomanar especialment, ja que estem en un racó bàsicament de llibres, és la lectura de EL HOMBRE QUE AMABA A LOS PERROS, de Leonardo Padura, un llibre apassionant en què, si bé ella no és la protagonista, és un dels personatges clau de la història, ja que té és una fabulació amb arrels històriques. De debò, un llibre que no oblida.