Barry, John. Memorias de África. Universal City : MCA, cop. 1986

…al peu del turó del Ngong i tot seguit la música, d’aquesta manera comencen els títols de crèdit de la pel·lícula Memòries d’Àfrica (Sydney Pollack, 1986), interpretada per Robert Redford i Mery Streep. El film està inspirat en el llibre Memorias de África de l’Isak Dinesen, àlies de l’escriptora Karen Blixen, i en les biografies sobre l’Isak Dinesen escrites per Judith Thurman i Errol Trzebinski.

La banda sonora va ser composta per John Barry (York, 1933 – Glen Cove, 2011). El compositor britànic es va iniciar en el món del cinema a la dècada dels 60 amb l’anomenat free cinema amb títols com L’Habitació en forma d’L (Bryan Forbes,1962), Pla sinistre (Bryan Forbes, 1964) , El Knack…(Richard Lester, 1965). A més és el compositor que li ha donat la sonoritat als primers films de la saga James Bond. El seu prestigi va anar pujant durant aquests anys fins arribar a la banda sonora de Nascuda Lliure (James Hill, 1966) amb la que va guanyar el seus primers dos Òscars a la millor banda sonora i cançó original. I continuà augmentant fins que dos anys més tard va guanyar el seu tercer Òscar per la banda sonora d’Un lleó a l’hivern (Anthony Harvey, 1968).

A la dècada dels setanta va continuar musicant les aventures de James Bond i component bandes sonores de pel·lícules de tema històric com L’última vall (James Clavell, 1970) o Maria, reina d’Escòcia (Charles Jarrott, 1971), banda sonora per la qual va ser candidata a l’Òscar. A la dècada dels 80 va compondre bandes sonores de més pel·lícules de James Bond i pel.lícules romàntiques com la que presentem tot seguit.

Sydney Pollack va triar John Barry perquè ja havia musicat una banda sonora ambientada a l’Àfrica com era Nascuda lliure i estava acostumat a treballs més orquestrals. Per aquesta pel·lícula no va escollir a Dave Grusin, que era el seu compositor habitual amb el que havia treballat en sis ocasions anteriors, perquè la seva música és més intimista, beu del jazz.

L’estructura de la banda sonora de la pel·lícula es divideix en dues parts: la part romàntica i la part ambiental. La part romàntica pren forma amb el tema principal de la pel·lícula i l’escena del vol, deixant la part ambiental amb inclusions de cants africans com es pot escoltar en el tema Safari o El viatge de la Karen.

Gràcies a la banda sonora de Memòries d’Àfrica, John Barry va guanyar el seu quart Òscar a la millor banda sonora. L’any 1990, tornaria a guanyar l’estatueta amb la seva obra mestra que és Ballant amb llops (Kevin Costner,1990). Va continuar component bandes sonores i al 1992 va rebre la seva darrera candidatura a l’Òscar per la música de Chaplin (Richard Attenborough, 1992). Alhora va composar música per a pel·lícules romàntiques i pel·lícules amb arrels africanes, com per exemple Plor per a la terra estimada (Darrell Roodt, 1997). Al 2001 va firmar la que va ser la seva darrera banda sonora per a la pel·lícula Enigma (Michael Apted, 2001).

Moltes gràcies John Barry per ensenyar-nos la música del cel africà!!!