La Salma és una jove amaziga que viu al Marroc, sotmesa a l'educació fèrria i masclista del seu pare.  Quan comprèn que no li serà possible sobreviure en aquestes circumstàncies, decideix fugir cap a les costes espanyoles i iniciar una nova vida, solitària, però plena de dignitat i esperança.

La sultana Rasha és una dona forta, segura i amb un desig frenètic de pertànyer a un món just e igualitari per tothom. El desig és tant immens fins al punt d'enfrontar-se al seu propi pare, el gran sultà Muntassir, tirà i egocèntric, que té tot el poble postra't sota el seu dictamen. La sultana, sotmesa en un mar de culpabilitat, patirà en els seus somnis tots els mals del seu poble.

Recull de contes escrits amb una gran sensibilitat –sovint amb un punt d’ironia– on emergeixen històries, majoritàriament, de dones valentes i desacomplexades, de procedència amaziga que viuen a Catalunya, records màgics del país dels ancestres, d’ales migrants, de somnis evaporats, de lluites per la vida i per la dignitat.

-Jo sóc català, mama?
Quan el seu fill li formula aquesta pregunta, la Najat El Hachmi no sap què contestar. Ella va deixar el seu país, el Marroc, quan només tenia vuit anys i des de llavors viu a Catalunya. Amb aquest llibre va decidir abordar amb profunditat i agudesa l’experiència de ser immigrant: la llengua, la qüestió de la identitat, la religió, les dones, el sentiment de pèrdua envers el Marroc i alhora de pertinença a Catalunya, el seu país d’adopció.

A través dels ulls de la filla de Mimoun coneixerem la història de la família Driouch. Des dels seus orígens, en algun lloc del Marroc on l'ordre patriarcal sotmet la dona a la voluntat masculina, fins a l'actualitat, en algun lloc de la Península i en convivència amb els costums occidentals.
La filla intentarà comprendre per què el seu pare s'ha convertit en una figura despòtica i autoritària, rebel·lant-se, i iniciarà el camí que la conduirà a la pròpia identitat i llibertat.
Premi Ramon Llull, 2008.

Novel·la eròtica en la que la protagonista té relacions sexuals amb homes vinguts de països exòtics, europeus, de diferents comunitats de l’Estat i també amb discapacitats: el denominador comú de la recerca és la diferència.

La jove i brillant protagonista d'aquesta novel·la, nascuda al Marroc i criada en una ciutat de l'interior de Catalunya, ha acabat l'etapa de l'institut i amb tan sols divuit anys ha de decidir si accepta el matrimoni arreglat amb el cosí que li proposa la mare o si marxa sola a Barcelona per desenvolupar el seu talent.
Premi BBVA Sant Joan, 2015.

La Fatima és una dona rifenya, adulta, musulmana, que està casada i és mare, però que ho deixa tot, la seva família, el poblet on ha nascut, i emigra a Catalunya sola amb la seva filla, on malda per tirar endavant.

Dilluns ens estimaran explica la història d’una jove que vol ser lliure i feliç. Les circumstàncies en què viu, però, són complicades. Un entorn opressiu, del qual no li serà fàcil sortir sense haver de pagar un preu molt alt, marca el seu present i potser el seu destí. Tot comença el dia que coneix una noia que l’enlluerna. Forma part de la seva mateixa comunitat, però la seva família viu la condició cultural sense els llasts ancestrals de la resta.
Premi Nadal, 2021.

Perdre la raó és convertir-se en un estranger per a un mateix. Emigrar, canviar de país és ser un estranger en una terra que cal convertir en pròpia. Ismaïl, el seu protagonista, pateix un brot psicòtic que requereix un ingrés a una clínica psiquiàtrica. Allà descobrirà que el seu atac de bogeria és l'oportunitat que li brinda la vida per conèixer-se i integrar totes les seves pertinences i somnis en una sola identitat.

El protagonista explica, en un diari íntim, el seu dia a dia a un amic que ha decidit tornar al Marroc, país d’origen d’ambdós. Parla de la seva identitat, la immigració, la religió musulmana i l’art, també de filosofia i literatura, i sobre la condició humana, alhora que aborda sense concessions i amb certa crueltat la seva pròpia trajectòria vital des del present d’un home de quaranta anys que no sap com definir-se més enllà de la negació o del silenci.

Selfis narra la tèrbola relació entre tres adolescents: el Kim, el Rasch i la Llum, a partir dels missatges que els nois, de viatge pel Marroc, li envien a la Llum, ingressada per un estrany accident patit amb ells durant un concert. Durant deu dies per Casablanca, Marràqueix i l’Erg Chebbi, el Kim i el Rasch, enamorats d’ella, li explicaran com va el viatge, les relacions amb els companys i els professors, el que senten, el que pateixen, alhora que desvelen involuntàriament els enigmes sobre l’accident patit.

La Laila Karrouch, nascuda a la ciutat marroquina de Nador el 1977, va arribar a Vic amb la seva família quan tenia vuit anys. Aleshores va començar el procés d'adaptació a una nova cultura i a uns nous costums, però també es van desencadenar un seguit d'emocions que la marcarien per sempre.
Premi Columna Jove, 2004.

Anys després que la Laila ens expliqués la seva experiència a l'arribar a Vic procedent de Nador a De Nador a Vic, i amb una mirada més madura, Petjades de Nador reprèn la història d'aquella noia valenta, convertida ara en una dona moderna que lluita per la seva felicitat.

La Samira és una noia musulmana que va arribar a Catalunya quan era petita. El seu pare, un home profundament creient, de ment oberta, la volia allunyar de les tradicions massa rígides per a les dones del Marroc. Ara la Samira s'ha fet gran, viu la seva fe de manera intensa i intima i és una noia alegre i estudiosa que comença el primer any de carrera. El que no s'imaginava és que coneixeria en Jordi i la seva vida faria un tomb.

Situada en una localitat de la regió de la Cabília (Algèria). Tracta de l'esdeveniment més important de la història moderna algeriana com és la independència del país després de molts segles d'ocupació otomana i de colonització francesa.

Tota la història passa durant les 24 hores que segueixen l'anunci de l'alto el foc i, per tant, de la independència del país, el 1962. Novel·la escrita en amazic i traduïda al català.