Aquesta banda formada a Bèlgica el 2015 pren el seu nom dels azmari, músics etíops acompanyats per instruments de corda com el masenqo o el krar i hàbils en la improvisació, que podrien ser l'equivalent als joglars europeus. Després de donar-se a conèixer amb l'EP Ekera (2019) i una àmplia gira per Europa, el sextet debuta amb Sama'i, una combinació fascinant i al·lucinògena d'ethiojazz, afrobeat, funk psicodèlic i sons àrabs i turcs. Influències tan diverses com Mulatu Astatke, Herbie Hancock, John Berberian o Fela Kuti es barregen en un viatge musical per territoris inexplorats, recolzat per una potent secció de vents i percussió i instruments tradicionals atípics.

Lluny del soul enèrgic i fervorós, Joel Sarakula practica un smooth soul amb reminiscències dels anys setanta, melodies dolces i reposades, vellutades veus d'acompanyament i guitarres polides. Ballable també, amb algunes pinzellades de funk i disco (com la destacable I'm still winning), però sense perdre la seva sensibilitat. Companionship és el quart treball d'aquest músic australià que ha viscut a Londres, Berlin o darrerament a les Illes Canàries i que a més acostuma a reclutar els seus músics de directe allà on es desplaça a tocar. El seu so no revolucionarà l'estil, però és garantia de qualitat, amb bones composicions i una producció impecable.

Selwyn Birchwood va desembarcar el 2014 a Alligator Records com una ràfega d'aire fresc. Tot i que ja tenia dos treballs autoeditats prèviament, el seu àlbum Don't call no ambulance no deixava dubtes del potencial d'aquest guitarrista de Florida al món del blues rock. Aquest any publica Living in a burning house, el seu tercer treball amb la mítica discogràfica de Chicago i produït per Tom Hambridge, qui també fa acompanyaments vocals, juntament amb les cantants Cece Teneal i Diunna Greenleaf. Les composicions de Birchwood giren entorn de la seva potent guitarra, demostrant també el seu domini de la lap steel, i amb un fort protagonisme del saxofonista Regi Oliver.

Després de virar cap al blues al seu anterior treball (Currency of Man, 2015), la cantant i compositora estatunidenca Melody Gardot retorna al terreny del jazz melòdic i sofisticat en el seu cinquè àlbum d'estudi. Sunset in the blue està impregnat de tristesa i malenconia, potser influenciat per haver estat enregistrat durant la primera onada de la pandèmia, entre els Estats Units i Europa. Alternant temes propis amb algunes versions (Moon River, What is this thing called love), el disc es caracteritza per l'intimisme, amb elegants arranjaments orquestrals i flaires de bossa nova, com la magnífica C'est magnifique, cantada a duo amb el músic portuguès António Zambujo. Hi col·laboren també altres artistes com el trompetista alemany Till Brönner, el saxofonista Donny McCaslin o el músic britànic Sting al tema Little something.

Pharoah Sanders té un llarg recorregut musical: prop de cinc dècades associat al free jazz i a figures com John Coltrane, Ornette Coleman o Don Cherry. Però el mític saxofonista octogenari torna a sorprendre aquest any amb Promises, una obra d'avantguarda on uneix forces amb el productor i músic britànic Sam Shepherd, més conegut com a Floating Points. En aquest viatge de 46 minuts en forma de suite —dividida en nou parts— es fan acompanyar també d'una institució centenària, la London Symphony Orchestra. Un passeig sonor plàcid guiat pels teclats i el saxofon en un embolcall d'arranjaments orquestrals que dibuixen un territori comú i oníric entre el jazz, l'electrònica ambient i la música clàssica.

Al novaiorquès Josiah Wise (Serpentwithfeet de nom artístic), el podem encabir en una generació de músics que, sense renegar de l'herència soul, però allunyant-se del revival, proven d'actualitzar l'espectre sonor del R&B. Després de sorprendre amb el seu debut Soil (2018) i traslladar-se a Los Angeles, el seu segon treball sembla estar impregnat del sol californià. Deacon és un àlbum optimista, amb un missatge d'exaltació de la vida i l'amor lliure que contribueix a desfer tabús racials i sexuals. Les seves cançons compten amb la producció dels britànics Sampha i Lil Silva i estan plenes de sensualitat, amb un so estilitzat i una veu que no amaga la seva influència del gòspel i el cant coral amb el que va crèixer.

Amb aquest grapat de relats curts, l’escriptor i historiador Jordi Martí-Rueda ens mostra com el swing i el lindy-hop van deixar empremta en la cultura popular del segle XX. L’autor ens transporta a Louisiana, Nova York, Chicago, la França ocupada o l’Alemanya nazi per explicar-nos històries d’homes i dones que van revolucionar les pistes de ball mentre desafiaven el racisme, el feixisme i el masclisme.

Libros del Kultrum està fent una gran tasca traduint de l'anglès obres de la literatura musical que encara romanien inèdites al nostre país. Fa vint anys d'aquesta autobiografia del músic, compositor i productor Quincy Delight Jones Jr., però no per això es perd l'interès per conèixer la història d'una de les figures més importants de la cultura musical nord-americana del segle XX. En aquest relat ens parla de les big bands dels anys trenta i el bebop, el Hollywood dels seixanta, la música disco o el rap dels noranta, demostrant que Jones sempre ha estat part activa de l'escena musical del moment.