Un matí d estiu, el 2002, la policia va trobar el cos del zoòleg Jordi Magraner a la seva casa de l'Hindu Kush pakistanès. L'havien assassinat. Magraner portava quinze anys a les muntanyes estudiant la fauna, buscant el ieti i, sobretot, vivint al paradís que sempre havia somiat. Magraner va trobar a les valls el lloc on sentir-se gran, un autèntic gegant. Allà va conduir caravanes. Va respirar la natura salvatge. Va barallar-se amb els punys. Va ser un líder carismàtic. I va estimar. Fins que l'esclat dels talibans el va fer un sospitós habitual. Sis anys més tard, el misteri de la seva mort continuava sense resoldre's. Només existia la certesa d'un cadàver.

En pleno invierno, Gabi Martínez se instala como aprendiz de pastor en la Siberia extremeña para experimentar la forma de vida que su madre conoció de niña. Allí sobrevive en un refugio sin calefacción ni agua corriente, al cuidado de más de cuatrocientas ovejas. Pronto conoce a los habitantes de la zona y va impregnándose de sus diferentes maneras de entender el campo. Es entonces cuando decide afrontar un cambio aún mayor. Uno de verdad.

El gall fer, el llangardaix gegant d'El Hierro, el linx ibèric, l' almesquera  del Pirineu, la balena basca, el bucard... Seguint el rastre d'animals simbòlics encara que difícils (o impossibles) de veure, es pot penetrar en la idiosincràsia de les poblacions que els tenen com a referència. Aquest projecte apunta a la geografia espanyola per, a través d'alguns animals tan emblemàtics com esquius, endinsar-se en la naturalesa més salvatge del país i en la relació que els espanyols hi tenen.

Les defenses narra en primera persona el cas del doctor Escudero, un neuròleg de 50 anys que va ser diagnosticat com a bipolar, motiu pel qual va perdre tota la credibilitat com a professional i va ser abandonat per gairebé tothom. Gabi Martínez explica com Escudero descobreix que va ser mal diagnosticat, i la batalla que haurà de lliurar contra aquells que el tracten de boig.

Tan a prop i alhora tan lluny del nostre imaginari de les nostres preocupacions. Fins que un dia, més aviat del que creiem, desapareixerà per sempre. Així és l’illa de Buda, una extensió de terra en la desembocadura de l’Ebre, en la punta del Delta, que serà la primera illa d’Europa engolida pel mar. El temporal Glòria de fa uns anys va deixar un rastre de cinc morts i un canvi d’actitud i de percepció: va impulsar l’aigua salada tres quilòmetres terra endins, va inundar el quinze per cent dels arrossars, va arrasar estructures de cultiu de musclo, va volatilitzar la platja del Trabucador i va engolir la de la Bassa de l’Arena.

Andrea, Joan i Sergi són amics. La seva manera extrema d’estimar els porta a jugar-se la vida. En el triangle també hi entra Miquel i, d’alguna manera, Albert. La mort d’Andrea en circumstàncies sospitoses engendra una espiral de dubtes en tots els personatges i fa que qualsevol gest o paraula tingui tentacles. Tots cerquen la veritat, junts i per separat, però les cadenes que els ancoren a la realitat diària els impedeixen descobrir allò que Andrea servava a dins. Allò que no es pot arribar a tocar mai, però que, justament per això, és pur i fonamental.

Tot passa —i no passa— en un poble que podria ser qualsevol poble, en un temps que podria ser qualsevol temps. La narradora d’aquesta història s’emmiralla en la seva germana gran, a qui contempla com si fos un paisatge. Creix a la seva ombra però també dins la seva llum, perquè l’altra té un secret i un munt de paraules que només li pertanyen a ella. Això engendra tensió entre les dues, una violència silenciosa que va envaint tota la casa i s’infiltra en les relacions d’una família feta de dones.