(Nova York, Estats Units, 9 agost 1927 – Boca Ratón, Florida, Estats Units, 15 juny 2000)
Fill d’una família humil d’origen jueu de Brooklyn, Daniel Keyes començà estudis a la Universitat de Nova York, però amb disset anys es va enllistar a la Marina Mercant dels Estats Units, on va treballar com a sobrecàrrec en petroliers. En tornar el 1950 a Nova York es llicencià en Psicologia a la Universitat de Brooklyn.
Al poc de graduar-se, començà a treballar per Magazine Management, on esdevingué editor de la revista Marvel Science Stories, alhora que escrivia guions per la col·lecció Atlas Comics. El 1952 publicà els seus primers contes per Marvel Science Stories. Quan Atlas es va independitzar de Maganize Management, Keyes acceptà col·laborar com a editor associat de la línia de còmics sota la direcció de Stan Lee. El 1952, Daniel Keyes va ser un nom habitual a les publicacions d’Atlas, amb històries de terror i ciència-ficció il·lustrades per dibuixants com el Basil Wolverton. Un dels esborranys que presentà a Lee i que es va descartar per Atlas, “Brainstorm”, va ser la idea precursora per Flors per a l’Algernon.
Entre 1955 i 1956 escriví per les revistes de còmic d’EC Comics. El 1959 publicà, al número d’abril de la revista The Magazine of Fantasy and Science Fiction, la versió original de “Flors per a l’Algernon”, que li valgué el premi Hugo a la millor narració breu del 1960. Després d’un important treball de reescriptura, el 1966 publicà una versió expandida, que guanyà el Nebula de novel·la del 1967, ex aequo amb el clàssic de Samuel R. Delany Babel-17. Ha conegut nombroses adaptacions al teatre, ràdio, televisió i cinema; la més coneguda va ser la pel·lícula dirigida per Ralph Nelson el 1968 amb el títol de Charly, que li va valdre l’Oscar al millor actor principal a Cliff Robertson. És l’obra de ciència-ficció més venuda de la història, en part gràcies al fet que s’ha programat i estudiat a escoles i instituts de tot el món, i a la seva inclusió en col·leccions de literatura infantil i juvenil.
La producció literària de Keyes no va ser gaire prolífica i s’acostà només de forma tangencial a la ciència-ficció. Així i tot, va ser guardonat l’any 2000 com a autor emèrit per la Science Fiction Writers of America. Els trets característics de la seva obra és l’empatia que s’estableix amb els personatges i la riquesa i delicadesa a la seva descripció i desenvolupament, influïdes pels seus estudis en Psicologia.
Keyes desenvolupà la seva carrera docent com a professor associat de Llengua Anglesa i Composició Literària a les universitats públiques de Wayne State (Detroit, Michigan), on començà a treballar el 1966, i més endavant a la Universitat d’Ohio. Es retirà a Boca Ratón, Florida, on escriví un parell d’obres de maduresa, entre elles, l’assaig Algernon, Charlie and I, on reflexiona sobre la influència de la seva novel·la més coneguda a la seva vida. Sempre va defensar la seva integritat davant editors i adaptadors, que li exigien un final menys agre, i mai es va ressentir per ser conegut només per aquesta primera novel·la.
1 Comment
“Flors per a l’Algernon”, al meu parer, és una d’aquelles obres que no perden interès malgrat el pas dels anys. L’he programat en alguns dels clubs de lectura que condueixo i aporta sempre una tertúlia ben interessant.