Malgrat residir als Estats Units i escriure en anglès, Nguyen diu haver-se sentit sempre com un refugiat des que hi va arribar amb els seus pares amb només quatre anys, poc abans que acabés la guerra del Vietnam, la seva terra d'origen. En aquesta novel·la, una mena de doble semiautobiogràfic de l'autor exerceix d'agent doble entre dos països enfrontats, sense deixar escapar l'ocasió de criticar una visió del Vietnam distorsionada pel patriotisme propagandístic nord-americà, i aprofundir en les problemàtiques de la immigració i el desarrelament.

Didó Sotiriu va néixer en el si d'una família poliglota originària d'Aydın (antiga Tral·les), una ciutat de l'Àsia Menor que aleshores pertanyia a l'Imperi Otomà, però que es trobava en un punt d'encreuament entre les cultures grega i turca, entre l'Occident i l'Orient. Aquesta novel·la, inspirada pels relats dels supervivents, se centra en els fets de 1922, any en què la població d'ètnia grega fou sistemàticament perseguida i expulsada de la zona; un conflicte traumàtic i sinistrament premonitori.

Els dos pilars fonamentals de la literatura japonesa primerenca foren escrits per dones: junt amb el Relat de Genji, de Murasaki Shikibu, tenim 枕草子 o Makura no Sōshi —traduït al castellà com El libro de la almohada—, obra d'una enigmàtica autora que serví l'emperadriu Sadako (976-1001) sota l'apel·latiu de Sei Shônagon. Es tracta d'un llibre miscel·lani, ple d'observacions poètiques sobre detalls quotidians (els insectes, els arbres florits, el so dels instruments de vent...), anècdotes de la vida a la cort, especulacions líriques, reflexions filosòfiques, etc. Un llibre enginyós, vast i profundament personal.

Extensa antologia de poetes que escrigueren en els territoris musulmans de la Península Ibèrica durant els segles VIII i XIV, des de l'establiment de l'emirat de Còrdova fins a la conquesta catòlica de Granada. Entre les seves pàgines hi trobem veus que, independentment del seu gènere o posició social, ens deixen entreveure diverses vivències d'un món cultural complex, alhora desconegut per a nosaltres i estranyament proper.

Antologia bilingüe català-xinès de setanta-quatre poemes que van des de la dinastia Zhou (1046-256 aC) fins a la dinastia Yuan (1271-1368). Segons el prologuista i traductor Manel Ollé, aquest recull ens posa en contacte amb una manera de fer poesia que fon el subjecte i l'objecte poètics, que fusiona l'observador amb l'entorn per estendre fins a l'infinit (o quasi) els pensaments i la percepció individual de la vida.

El nigerià Wole Soyinka, primer escriptor africà i primera persona negra a rebre el Premi Nobel de Literatura, traça en aquesta obra monumental —i no exempta d'humor— una crítica mordaç dels mecanismes a través dels quals la corrupció penetra fins a l'última racó d'una societat, de les classes altes a les més humils, com un espectre omnipresent que pot sortir-nos al pas per temptar-nos en el moment més inesperat.

El taiwanès Jimmy Liao barreja il·lustració i literatura, les seves dues disciplines de preferència, per donar lloc a un llibre singular, una mena de diari personal en què l'artista indaga en el seu propi procés creatiu i la seva visió del món.

La moçambiquesa Paulina Chiziane ens demostra com la sororitat pot emergir de les situacions més desfavorables: la Rami, una dona casada i model patriarcal d'esposa dòcil i sotmesa, esbrina que el seu marit està embolicat en múltiples relacions —i fins i tot paternitats— extramatrimonials. Tractant la qüestió de la poligàmia des d'una perspectiva gens pintoresquista, i sense defugir la polèmica, la història s'endinsa en el procés que totes les afectades seguiran per conèixer-se millor i convertir-se en imprevistes aliades.

Icona cultural i feminista de l'Iran prerevolucionari, Forugh Farrojzad va ser una importantíssima renovadora de la lírica persa, gens tímida a l'hora de trencar els motlles classicistes i deixar-se permear pel vocabulari de les persones comunes, i evidenciar desigs i emocions que escandalitzaren les classes més conservadores del país.

Rabindranath Tagore, primer Nobel de Literatura no europeu, va tenir una trajectòria intel·lectual marcada pel canvi: inicialment partidari del nacionalisme indi, va acabar-lo repudiant per la seva submissió al concepte europeu de nació-estat, i apostant per una mena de tradicionalisme espiritual que propugnava un retorn als valors preindustrials, les comunitats petites, l'educació extensiva i una predisposició oberta i tolerant envers les influències foranes. Aquest és un recull d'alguns dels seus poemes, que han commogut i commouen lectors d'arreu del món.